En temps de crisi, més important que invertir en obra pública és seleccionar bé les infraestructures en les quals s'inverteix. Aquesta és una de les grans conclusions del debat que van organitzar ahir el Cercle d'Infraestructures i les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, en un hotel de s'Agaró, on la pregunta que es plantejava era precisament El repte de la crisi econòmica: més inversió en infraestructures?. Pere Servià –president de l'àrea d'organització de la Cambra de Comerç de Girona–, Germà Bel –economista– i José Pablo Rodríguez-Marín –president de la constructora Excover– van compartir la taula moderada pel periodista Josep Puigbó. Servià va posar èmfasi en la relació d'infraestructures pendents a les comarques gironines, mentre que Bel i Rodríguez-Marín –experts en la gestió d'infraestructures–, van incidir en com poden ajudar a sortir de la crisi. «L'obra pública va bé per atenuar la crisi, però també és despesa per al dia de demà. I no qualsevol inversió genera riquesa.» «Cal seleccionar les infraestructures, i a l'Estat espanyol no es programen amb criteris de productivitat, sinó amb criteris polítics, de poder, per cosir i vertebrar el país.» Aquestes frases, de Rodríguez-Marín i Bel, respectivament, il·lustren un dels problemes que, al seu parer, llastren el desenvolupament econòmic a partir de la creació de les infraestructures. Com a exemple compartit, el TAV: una xarxa radial amb centre a Madrid, amb un ús que no justifica l'elevada inversió en gairebé totes les línies construïdes, mentre que el corredor mediterrani encarat al transport de mercaderies continua sense data. Una obra capital per al desenvolupament logístic de Catalunya i València, però que no té la prioritat de línies del TAV, per exemple, al nord-oest espanyol. Però no sempre els criteris polítics triomfen sobre els tècnics, com Bel va recordar amb el cas dels aeroports, on la maquinària d'AENA ha impedit qualsevol intent de descentralització de la gestió.