Frederic Bordas i
Altarriba (1835-1908) del que ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia
vital a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any cap a 1890, Vista
general de Lo Perer, Sant Julià de
Vilatorta, Osona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecag/id/1720/rec/612
Frederic Bordas i
Altarriba, feia una feina excel·lent:
Això explica- que
no justifica – la manca de reconeixement
, no recordo que l’any 2008, Catalunya commemorés els 100 anys del seu traspàs.
Lo Perer,
existeix encara:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23720
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-perer
Al cens de Sant
Julià de l’any 1887, consten 1000
ànimes, en aquells anys la frase “ Gurb
i Tona el millor de l’Osona, per triar
Sant Julià “ esdevenia axioma; es
tancava l’exercici 2023 amb 3.230 habitants de dret, està clar que Sant Julià ha crescut quantitativament, qualitativament, si ho ha fet, no en la
mateixa proporció, oi?
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
