Barcelona dóna corda al català

El proper ple municipal aprovarà un reglament que determina que el català serà la llengua que utilitzarà l'Ajuntament en el seu engranatge intern i en les relacions amb els ciutadans

Ha costat Déu i ajuda, però com diu la dita, mai és tard si és a fi de bé. El 5 de febrer el ple de l'Ajuntament de Barcelona aprovarà un reglament d'usos lingüístics que reconeix el català com a llengua de ple ús de l'administració municipal. Un acte, en definitiva, de normalització com a país, amb el qual però l'espanyolisme mediàtic ja s'hi comença a esplaiar a gust. Ja es veu, com a mínim s'intueix, que aquesta norma no tindrà un camí planer.

La seva concreció va fer ahir un pas definitiu, amb l'aprovació definitiva en comissió –amb l'únic vot contrari del PP– del redactat, un cop resoltes les al·legacions que s'hi han presentat. La majoria han estat a càrrec d'ERC i gairebé totes han estat acceptades, tot i que en cap s'ha modificat substancialment el contingut doctrinal del reglament. Per marcar territori, d'entrada proclama que el català es la llengua «oficial i d'ús normal i preferent de l'Ajuntament». El text definitiu també concreta que totes les actuacions internes de la casa gran s'han de formalitzar en aquest idioma. Això inclou les actes dels plens, la documentació administrativa i fins i tot els rètols informatius de les diferents àrees i departaments de la corporació. Els programes i les aplicacions del sistema informàtic d'ús intern també s'hauran d'adaptar, en el menor temps possible, al català. Els funcionaris i el personal municipal no quedaran exempts de la nova regulació: hauran d'acreditar un coneixement de la llengua d'acord amb el seu rang i la categoria laboral.

L'altre gran nivell on es desenvoluparà la normativa serà en les relacions que s'estableixen entre l'Ajuntament i els ciutadans. En cada tramitació que es faci, així com a l'hora de sol·licitar documents i notificacions, s'utilitzarà el català. Ara bé, qui vulgui expressar-se en castellà ho podrà continuar fent sense cap coacció, tot i que en alguns casos caldrà cursar una petició, ja que no hi haurà impresos bilingües. Per la regidora del PP Àngels Esteller, això suposa «una restricció dels drets de moltes persones, ja que s'hauria de garantir un ús equilibrat dels dos idiomes.» Tota la retolació del consistori, així com la publicitat institucional, estarà feta en la llengua del país, a excepció per exemple de la que tingui finalitats turístiques. També es vetllarà perquè els anuncis que utilitzin suports públics –transport públic, mobiliari urbà, etc.– siguin «normalment en català».

Tot i l'ampli consens polític que hi ha en la matèria, el PP marca distàncies. Lògic. Així, Esteller va assenyalar ahir que l'aprovació del reglament suposa «la institucionalització de l'expulsió de facto del castellà de l'Ajuntament». La resta de partits (PSC, ICV-EUiA, CiU i ERC) van respondre automàticament aquestes acusacions recordant que el text s'empara, legalment i ideològicament, en el nou Estatut. «Tot el que diu el reglament es circumscriu al que diu la llei», va rebatre el primer tinent d'alcalde, Carles Martí (PSC). «Aquest és un reglament que va a favor del català, no en contra de ningú», va reblar el convergent Jaume Ciurana. Per la seva banda, el republicà Jordi Portabella, un dels impulsors de la normativa, també va recalcar que a partir de l'aprovació del document «es dóna seguretat als catalanoparlants per ser atesos en el seu idioma».

El cost de la Diagonal

Per una pregunta del PP, el govern municipal va fer públic ahir què costarà la consulta popular sobre la reforma de la Diagonal. I no es poc, ja que la factura puja a més de 2 milions d'euros. D'aquests, 606.000 corresponen a la primera i la segona fase del procés participatiu, als que cal sumar 560.000 euros corresponents a l'operatiu informàtic que s'ha contractat. La votació en si, que es farà el mes de maig i durarà un setmana, representarà una despesa addicional de 840.000 euros. Pel que fa a la remodelació, tant el regidor d'Urbanisme, Ramon Garcia Bragado (PSC), com el tinent d'alcalde d'Acció Social, Ricard Gomà (ICV-EUiA), van assegurar que no es durà a terme fins al proper mandat i que serà per fases. D'altra banda, el govern també va detallar el cost de la conferència que l'alcalde Hereu va fer al Conservatori del Liceu el 14 de gener: 28.000 euros.

El Barça i la pista de gel

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, continua mantenint la seva tanda de contactes amb representants de diferents àmbits per explicar-los la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Ahir va ser el torn de reunir-se amb una delegació de la Federació Espanyola d'Esports de Gel encapçalada per la seva presidenta Maria Teresa Samaranch, filla de l'actual president honorífic del COI. Durant la trobada, Hereu va explicar que una part de les proves sobre gel es podrien fer al Palau Sant Jordi però que tot i així caldrà construir un nou equipament, com ja va avançar aquest diari. En aquest sentit, l'alcalde va apuntar la possibilitat que el projecte vagi a càrrec del Barça. Actualment el club ja té una pista de gel, però s'ha especulat amb la possibilitat que l'enderroqui per fer-ne una de nova al soterrani de la instal·lació que ha de substituir l'actual Palau Blaugrana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.