Barcelona comença a encendre els LED
L'Ajuntament prova la nova tecnologia il·luminant sis carrers, però encara no s'arriba al nivell d'eficiència esperat
La tecnologia LED ja s'utilitza per a la senyalització, com en els semàfors, i en la il·luminació de la torre Agbar de Barcelona. Ara s'acosta el moment en què els LED podrien servir per a la il·luminació exterior, però la directora de l'Agència d'Energia de Barcelona, Cristina Castells, ha assegurat que encara no. «La LED és una tecnologia molt diferent del que es coneix fins ara. Aquest dispositiu electrònic consisteix en diversos punts de llum, i com que no es pot il·luminar un carrer amb punts o taques, s'ha de continuar treballant en el disseny de les làmpades», explica.
L'Ajuntament de Barcelona assaja a sis carrers de la ciutat diferents models de làmpades amb tecnologia LED per tal d'experimentar-ne el rendiment actual. Els carrers són el passatge de Frígola –a Gràcia–, el passatge Mas de Roda i el carrer d'Àvila –al districte 22@–, els jardins del Teatre Grec, el carrer Copèrnic i, per acabar, el carrer Espaseria –al districte de Ciutat Vella–. La principal conclusió extreta fins ara pel consistori és que l'eficiència dels LED encara no arriba a igualar la de la làmpada de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), la més utilitzada a la ciutat, que, segons Castells, «és la làmpada més eficient del mercat». En aquest moment, els LED són quatre vegades més cars que els VSAP, però duren més anys, concretament, tenen una vida útil d'uns vuit o deu anys, mentre que les làmpades VSAP s'han de canviar cada quatre o sis anys. Més característiques dels LED són que el focus de llum es pot dirigir cap on es vulgui, que s'escalfa molt i s'ha de dissenyar un dispositiu per ventilar-lo i que fa llum blanca, a diferència de les làmpades de vapor de sodi, que la fan groga. L'associació contra la contaminació lumínica Cel Fosc opina que «la llum blanca afecta més els insectes i interfereix també en l'alteració dels nostres propis bioritmes». Castells ha explicat que el principal repte d'aquesta nova tecnologia és «saber-la adaptar i estudiar com es col·loca cada punt de llum per aconseguir una llum uniforme i no puntets de llum». Castells també ha explicat que el següent pas es durà a terme a finals d'any i serà «provar els llums LED a carrers sencers de vianants i lligats al pla de manteniment integral». Castells ha afegit que l'Ajuntament «s'ha d'atrevir a fer canvis, però no ho pot canviar tot perquè s'arriscaria a tenir un producte obsolet en poc temps, ja que la LED és una tecnologia encara en evolució».
Els llums de Barcelona
De les 143.239 làmpades que hi ha a Barcelona, el 68%, és a dir, 89.453, són de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP), que és el tipus recomanat pel Departament de Medi Ambient, i està previst que a finals de l'any que ve el 90% de la ciutat estigui il·luminada per aquestes làmpades. El 23% de les làmpades, és a dir, 22.856, són de vapor de mercuri (VM), tot i que segons la llei de contaminació lumínica del 2001 aprovada pel Parlament no hi hauria d'haver aquest tipus de làmpades a les ciutats des de l'agost del 2009 per criteris d'estalvi energètic i perquè provoquen una forta contaminació lumínica. Cel Fosc opina que és «un disbarat» que a Barcelona encara hi hagi tanta il·luminació a base de vapor de mercuri. L'associació assegura que tot i que «la normativa no es compleix», Barcelona encara és de les ciutats més avançades en aquest aspecte «perquè la major part de l'enllumenat enfoca exclusivament cap a baix i no perd flux lluminós per sobre de la làmpada, que és un factor determinant a l'hora de produir contaminació lumínica». La il·luminació restant a la ciutat consta d'un 4% de làmpades de fluorescència i un 3% de làmpades amb halogenurs metàl·lics. Aquestes últimes làmpades es troben majoritàriament a Ciutat Vella, ja que fan llum blanca i atenen criteris estètics i de seguretat.
Mes llum que a París
La directora de l'Agència de l'Energia de Barcelona ha explicat que, segons algunes enquestes, la ciutadania té la sensació que la ciutat està poc il·luminada. En vista d'aquest fet, Castells ha argumentat que «Barcelona té un plus que no tenen altres ciutats europees i és que està il·luminada molt per igual. És a dir, mentre que ciutats europees com París o Berlín tenen les zones del centre molt il·luminades però, en canvi, d'altres amb molt poca llum, Barcelona és bastant uniforme». El problema, segons Castells, és que «com que la llum és groga, la ciutadania té sensació de poca llum». Castells ha assegurat, a més, que un punt dèbil de la ciutat és «que a diferència d'altres, té pocs edificis il·luminats».
