La crisi fa arribar al 3% les insolvències en els tributs municipals del Camp i l'Ebre

L'òrgan Base va trobar el 2008 més dificultats per cobrar, i només en dos anys ha doblat els embargaments de comptes

«Preferiria mantenir els nivells de deute de fa un parell d'anys amb els nivells de cobrament de llavors; el sistema econòmic s'ha deteriorat perquè no hi ha liquiditat, les empreses, treballadors i famílies viuen moments difícils, i aquest problema per cobrar el tenim tots.» Qui ho comenta és Jeroni Curt, director de Base, l'organisme que gestiona el cobrament i la inspecció de bona part dels tributs municipals de la demarcació, que va veure créixer notablement la morositat l'any passat a causa de la crisi econòmica. I el 2009 va pel mateix camí, avisa. «El 2008 hem cobrat moltíssim, i a mitjà termini ho haurem de continuar fent, però això passa perquè el deute encara ha crescut més», constata.

Les xifres de l'any passat, en tot cas, resulten ben gràfiques: el nombre global de rebuts de Base que no es van pagar a temps, i per tant van passar a la via executiva per cobrar-se, va augmentar un 49,79%. Anàlogament, la quantitat total de deute cobrat per procediments executius –no són voluntaris– també va créixer un 35,46%, amb la qual cosa l'augment real del deute va ser del 14,33%, tot i que Curt matisa que «també cal tenir en compte que molt s'anirà cobrant a mida que avanci l'any, perquè els procediments volen temps». El fenomen es va estendre fins i tot a impostos com el de béns immobles, que en estar vinculats a un actiu de més valor, com la casa, solen tenir taxes més altes de pagament: «Abans que l'IBI s'ha deixat de pagar la hipoteca o altres coses, aquest és l'últim perquè ningú es deixa prendre una casa per això», explica Curt. En tot cas, «el total d'IBI pendent de pagament ha baixat perquè la xifra queda adulterada per l'entrada de nous ajuntaments, però la morositat global augmenta gairebé dos punts, perquè els cobraments augmenten menys que la base», exposa.

Més comptes embargats

Segons ell, en tot cas, l'augment del nombre de tributs impagats dins del termini no és especialment preocupant perquè «la xifra és manejable, ja que hi ha certes garanties de seguretat que s'acabaran pagant, i estem adaptant Base a la situació, reforçant les actuacions executives». Quan un deute «passa a executiva» –automàticament, quan venç el termini voluntari donat per cada Ajuntament, si bé Base intenta agrupar calendaris per facilitar el procediment–, s'estableixen un seguit de garanties de cobrament com ara els embargaments, que Base pot «autoexecutar» sense permisos judicials o d'altres administracions en ser un òrgan públic: «L'obligació de pagament és general sense distincions, i quan s'incompleix se segueix el procediment executiu», explica el director de l'ens tributari. Un procediment que «s'aplica en qualsevol deute subjecte a dret públic», és a dir, no sols en impostos i taxes impagades, sinó també per exemple en les multes. Això sí, es tracta d'accions «que costen temps, bastants mesos, ja que cada expedient comporta diverses notificacions», i que segueixen certes escales de prioritat: «Primer s'embarguen els comptes corrents –només aquesta pràctica s'ha doblat en els dos últims anys, i s'ha multiplicat per cinc en els últims sis–, però si així no assegurem als ajuntaments que cobraran, perquè cada cop trobem menys diners al banc, llavors es va als sous –fins al límit del mínim interprofessional–, i finalment als béns físics i propietats.»

Un 3% d'insolvents

En aquest cas, el bé sol vendre's en subhasta per cobrir el deute, però el problema és que «ara els pisos no se'ls queda ningú, ni els ajuntaments ni en segones voltes, i han augmentat un 3% les insolvències, és a dir, els cobraments executius fallits». Amb això, exemplifica Curt, «fins ara, un padró d'IBI gestionat en voluntària, més un tractament de quatre anys en executiva comportava un cobrament mitjà del 98 o 99%, però ara es queda al voltant del 97 o 98%, perquè la crisi afecta tots els sectors econòmics –notaris, registradors, IVA estatal...–, i els tributs locals no en són una excepció».

Una tendència, en tot cas, que «és raonable pensar que augmentarà més a partir d'ara», vaticina el gestor, si bé també recorda que ara mateix la xifra «és semblant a la de bancs i caixes, amb el mèrit afegit que no s'escullen els clients, sinó que vénen donats per la població de cada ajuntament».

De la mateixa manera, Base també ha patit l'increment del nombre d'empreses insolvents: «S'està notant molt, el nombre total de concursos de creditors del 2006 ara ja gairebé és mensual», lamenta Curt. En aquests casos, l'òrgan «entra en la massa de creditors com qualsevol altre, i ens afecta com a qualsevol particular, si bé alguns dels nostres crèdits tenen preferència respecte d'altres».

Facilitats de pagament

En tot cas, segons Curt, «la Diputació és conscient de les dificultats del moment i ofereix les màximes facilitats per pagar, suportant el cost implícit de gestió que això suposa». L'òrgan, així, fa un «esforç notable» per «concedir garanties als ajuntaments, i alhora ajornaments de pagaments i deutes als contribuents, com qualsevol altra administració». Només cal recordar que, per exemple, els ajuntaments de Tarragona i Reus han acordat recentment poder fraccionar el pagament de l'IBI en quatre terminis. A més, fins ara, per garantir els fraccionaments i ajornaments sol·licitats pels contribuents, Base obligava a aportar un aval bancari en deutes a partir de 1.500 euros, un llindar que ara ha apujat fins als 4.000.

Curt, a banda, també recorda que «per primer cop a la història, Base va abaixar tarifes el 2008, i ho farà altre cop el 2009, per fer-les tan ajustades com sigui possible als ajuntaments».

Dràstic descens en l'impost de construcció

La recaptació de l'impost sobre construccions i obres (ICIO) és el que va tenir una davallada més espectacular el 2008, ja que va passar de 5 milions a poc més d'1,1. I els càrrecs liquidats també van baixar gairebé en la mateixa proporció. «Hi ha una aturada total al sector, i a l'ICIO és on més es nota», constata Curt. En aquest sentit, el director de Base recorda que «el sector ha fet un gran negoci els últims anys, però els municipis també hi han obtingut forts rendiments». Uns rendiments que ara troben a faltar, per la qual cosa «sobretot els turístics, demanen que Base optimitzi encara més els recursos per obtenir una millor eficàcia i eficiència en el pagament». El descens de l'activitat constructora, en tot cas, no deixa gaires bons presagis pel 2009, ja que també cal tenir en compte que l'ICIO i el de plusvàlues «són instantanis i únics, es liquiden en temps real sobre operacions immobiliàries, i l'aturada del sector es nota de manera immediata».

L'impost sobre vehicles, en canvi, va mantenir el 2008 la xifra de càrrecs, ja que és un tribut anual que paguen tots, vinculat al parc total, i no sols els de nova compra, per la qual cosa els seus ingressos solen ser més estables. En tot cas, la davalla de vendes «és molt indicativa de com està el consum, i pel que fa a l'impost, atura el creixement futur, i se n'anul·len les expectatives almenys fins al 2011», explica Curt. Pel que fa a la resta d'impostos que gestiona Base, «no hi ha grans diferències», ja que «tot el que recau sobre el territori i l'activitat, s'ha notat». Això sí, sempre es constata «un major impagament als tributs no lligats al territori, on hi ha molta mobilitat com els mateixos de vehicles, ja que la renda es cuida molt, i els lligats a la propietat també es paguen en un grau altíssim», indica.

252 milions recaptats el 2008, el triple que al 2000

La quantitat total «facturada» per Base no ha parat de créixer els últims anys, per la incorporació de municipis –avui sols n'hi ha quatre que no en siguin clients, per 26 l'any 2000–, però també per l'augment d'habitants i dels mateixos tributs. «La imposició local ha anat pujant perquè avui un municipi presta molts serveis», raona Curt. Dels poc més de 88 milions que es van liquidar el 2000, al 2008 es va passar a més de 252, gairebé el triple, amb un augment especialment gran l'últim any, per la incorporació de diversos municipis del Baix Penedès. El total de càrrecs es va situar el 2008 en els 290,9 milions –per 238,52 el 2007–, amb la qual cosa els impostos municipals que els tarragonins tenien pendents de pagament a 31 de gener del 2008 era de 38 milions, poc més del 15% del que se'ls havia carregat. Una xifra, assenyala Curt, que «és la pendent de l'exercici i d'exercicis anteriors sobre la qual es treballa, i a la qual es dediquen recursos perquè disminueixi».



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.