El PP denuncia que amb aquest nou organisme ja existeixen cinc administracions metropolitanes
Alberto Fernández afirma que el consorci només serveix per «repartir càrrecs»
Malgrat que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va tancar l'acte de presentació del Consorci de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB) a l'auditori de la Farga de l'Hospitalet manifestant el convenciment que, en el futur, el PP «s'hi voldrà incorporar», els populars van desplegar ahir, a pocs metres de distància, la seva pròpia escenografia, en forma de trobada de regidors, per evidenciar amb major contundència el rebuig al nou organisme. Alberto Fernández va manifestar que la formació conservadora està a favor del reconeixement d'un gran àmbit urbà que agrupa 35 municipis al voltant de la capital catalana, però es va negar a participar en el que va titllar d'«una altra cortina de fum del quadripartit metropolità» –fent referència al PSC, a ICV-EUiA, a ERC i a CiU– destinada a dissimular la incapacitat del govern de la Generalitat per aprovar «la llei metropolitana que fa cinc anys que està anunciant». El president del grup del PP va advocar per la creació d'un «govern metropolità fort», però matisant que aquesta institució, a més d'estar emparada per una llei, ha de comportar «la simplificació de les quatre actuals administracions en una de sola». És a dir, fer desaparèixer els consells comarcals que actuen sobre el mateix àmbit territorial, la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport i l'Entitat del Medi Ambient. «No té cap sentit que els quatre partits que governen les institucions metropolitanes no siguin capaços de posar-se d'acord per fer una llei. Només els interessen els càrrecs i incrementar els preus del transport i de la recollida de residus», va sentenciar.
CiU modera l'ambició del CAMB
Tot i no haver estat escollit com a membre del consell del CAMB, el president del grup de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, va voler tenir un paper protagonista en la presentació de l'embrió del govern metropolità per oferir, d'una banda, la «lleialtat» de la federació nacionalista amb el consorci i, de l'altra, per advertir que en cap cas acceptaran que les seves atribucions posin en qüestió les competències de l'executiu català. «Avui tenim la lliçó molt clara: l'àrea metropolitana de Barcelona no pot ser un contrapoder a ningú, i menys al govern de la Generalitat. És una bona eina de gestió que ha de servir per establir complicitats amb el territori i amb la societat civil», va assenyalar davant d'una audiència de més de 250 representants institucionals amb una aclaparadora majoria d'alcaldes i regidors de forces progressistes i en què el batlle de Sant Cugat, Lluís Recorder, destacava gairebé com una anomalia. Trias es va negar a convertir en un acte de contrició la conversió de CiU a la causa metropolitana i va repartir a parts iguals la responsabilitat de la desaparició, l'any 1987, de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, tant en el context de l'acte oficial com en declaracions als mitjans de comunicació va llançar diversos advertiments al PSC i a ICV-EUiA perquè no caiguin en la temptació d'envair atribucions de la Generalitat, començant per la nova delimitació territorial del país. «Fem una aposta clara per la futura llei de l'àrea metropolitana dins el context de l'ordenació de Catalunya que ha de decidir la Generalitat sense entrar en noves picabaralles», va dir. Trias també va posar límits als àmbits d'actuació del CAMB, en un sentit més restrictiu del que ahir ho va fer Hereu, i limitant-los a la millora dels serveis mancomunats que es presten als ciutadans. En aquest sentit, el cap de files de CiU al consistori barceloní es va pronunciar en contra que el govern metropolità pretengui tenir l'autoritat en la planificació dels usos del territori: «La Generalitat pot dur a terme les seves competències a través de l'àrea metropolitana, però tenint molt clar qui mana.» Per contra, Xavier Trias es va felicitar que els promotors del consorci hagin sabut recollir, en l'organigrama directiu, la preeminència que ha de tenir l'alcalde de Barcelona, que ostenta el càrrec de president, però desvinculant aquesta notorietat de protocol de les funcions executives que recauen en un gerent. L'escollit ha estat Josep Roig, fins ara responsable del projecte Metròpolis. La vicepresidència executiva del CAMB ha anat a parar a les mans de l'alcalde de Cornellà, el socialista Antonio Balmón.
