«És dur competir amb les pantalles»

Des del mes de setembre presideix la confederació. La nova junta ha assumit la seva tasca amb vocació continuista, cosa que significa treballar dos pilars fonamentals: introduir la cultura tradicional a les escoles en horari lectiu i fer-la present en els mitjans de comunicació de masses.

–Aquest Simpòsium s'emmarca en el primer dels pilars...

– «Sí. En aquest aspecte ja tenim endegat el programa especial escoles, que ofereix fitxes didàctiques sobre cultura popular. El Simpòsium ha de servir per comentar entre tots de quina manera es pot fer un pas més enllà i introduir la cultura popular als col·legis.»

– Ara les escoles ja segueixen el calendari festiu...

– «Sí, però hi ha molts aspectes de la cultura tradicional que els mestres desconeixen. Les entitats que s'hi dediquen, que en saben moltíssim, podrien facilitar-los molta informació, tant didàctica com de fons.»

– Les entitats haurien d'entrar a les escoles?

– «Això és. Però sempre en contacte amb els mestres, perquè nosaltres ni som pedagogs ni la docència és la nostra feina. Més aviat es tractaria de treballar conjuntament amb els mestres i dissenyar un bon programa per a les escoles. La idea és generar un diàleg constant. Es poden oferir audiovisuals i fins i tot, si cal, que els representants de les entitats escollides expliquin en primera persona la seva experiència.»

– Estem parlant de dissenyar una nova assignatura?

– «No, parlem de fer present la nostra cultura en l'activitat habitual de l'escola. Que si es preparen danses per a un festival la meitat siguin tradicionals, per exemple, o que s'utilitzi terminologia de la cultura participativa normalment...»

– Entenc que volen que la canalla faci seva la cultura tradicional...

– «És que ara celebren Halloween, però no saben per què mengem castanyes per Tots Sants.»

– Vostè va contracorrent, ara que algunes veus reclamen canviar el nom de les vacances per integrar millor la diversitat!

– «Em sembla una idea totalment equivocada. Cada poble té la seva cultura i aquesta té unes arrels que no es poden negar. Moltes de les danses tradicionals, com ara el ball de bastons, tenen un origen religiós i no per això s'han de deixar de ballar! Sense cultura, la societat no és possible.»

– També deuen voler atraure gent jove a les entitats...

– «Això vindrà sol, si aconseguim donar valor a les nostres tradicions i l'escola ens hi pot ajudar. Es tracta que la canalla vegi l'activitat tradicional com una cosa divertida i positiva. Penseu que és molt dur haver de competir amb les pantalles de televisió i els videojocs!»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.