Medi ambient

Narcís Poch Ros

PAGÈS DE LA ZONA DEL FLUVIÀ

Pagesos sense aigua per regar

Els canvis de clima, la falta de garanties i les restriccions de reg marquen la producció en l’agricultura

La incertesa sobre la viabilitat dels conreus envaeix els agricultors, que consideren insuficients les ajudes

Reaprofitar l’aigua usada i optimitzar-ne l’emmagatzematge són algunes de les propostes del sector

El canvi climàtic afecta de manera directa l’agricultura. Els pagesos viuen els canvis del clima en els seus cultius i els han de tenir presents en les seves previsions. “No hi pot haver una valoració de la situació en positiu”, detalla Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos de Catalunya (UP).

Les sequeres cada cop són més freqüents i, de la mateixa manera que pugen les temperatures, quan baixen són més fortes i seguides. “Això afecta en negatiu les nostres produccions”, explica Vicente. Posa com a exemple la temporada de la coliflor, que hauria d’haver durat un mes i mig, i a causa de les altes temperatures només ha durat una setmana. El responsable explica que “abans hi havia sequera cada set o deu anys; ara, cada quatre”.

L’escassetat d’aigua i les posteriors restriccions de reg han forçat a canviar els cultius de l’agricultura catalana. Vicente també és pagès i explica que molts cultius de regadiu que pensaven que ho serien sempre ara s’han convertit en secà. Aquest és el cas de Girona, on fa dos anys que no poden aprofitar el 100% de la terra regable i sembren el regadiu més rendible, com blat de moro i cereals d’hivern, que no requereixen tanta aigua. Amb tot, el representant alerta que, si finalment es declara l’estat d’emergència per sequera, no es podran fer conreus de reg i tots passaran a secà. “Econòmicament, és menys rendible”, explica. Per fer front a aquesta situació, també s’aposta per implementar sistemes efectius d’emmagatzematge d’aigua. “No és que plogui menys, és que plou diferent”, diu Vicente. La gestió de l’aigua és determinant per poder prevenir les conseqüències fatals d’una sequera i així allargar-ne l’ús al màxim. Des d’UP saben que el mapa català és divers, però allà on se’n pugui optimitzar l’emmagatzematge s’hauria de fer per garantir un futur i una estabilitat a l’agricultura d’aquest territori. Amb previsió, l’aigua de la pluja d’una estació en què no és necessària pot servir per a una altra que serà seca. A més a més, Vicente proposa preservar l’aigua que ja existeix utilitzant altres tècniques, com les plantes dessaladores i depuradores, i reaprofitar-la per a l’agricultura. “Però, per fer-ho, cal inversió”, determina. Aquesta metodologia ja s’aplica a Califòrnia (Estats Units), on l’aigua feta servir es neteja i és apta per al consum humà.

L’agricultura és un sector estratègic, però no sempre es veu reflectit en les ajudes i en les polítiques públiques que rep. “Som les empreses principals de l’àmbit rural”, informa el representant d’UP. El responsable destaca la importància d’empoderar l’agricultura perquè, si aquests negocis es perden, afectarà el conjunt del país. Alhora, en treballar la terra, els agricultors també s’encarreguen del manteniment i la cura del sòl. “En un moment en què el canvi climàtic es torna cada cop més agressiu, no ens interessa que la terra es perdi”, assenyala Vicente. En la mateixa línia, la presència de la població al territori és determinant per preservar-lo.

Aquest panorama dificulta l’activitat dels agricultors sobre manera. La incertesa, la impotència i fins i tot el desànim són el pa de cada dia. Per afegir-hi més inconvenients, els costos de producció cada cop són més alts. “Hi ha una despesa molt elevada a l’hora de tirar endavant un cultiu i una incertesa molt gran”, descriu el representant. Les asseguradores són un element clau perquè els pagesos tinguin estabilitat. Malauradament, “el sistema d’assegurances s’està ressentint perquè hi ha incidències any rere any i és possible que en un futur no gaire llunyà es redueixin les indemnitzacions”. Des d’Unió de Pagesos expliquen que el sistema d’assegurança no és d’ajudes públiques, però que, de manera urgent, hauria d’haver-hi ajuts que servissin com una eina de sosteniment econòmic per als pagesos. “Caldrà replantejar el sistema, perquè les ajudes seran una eina important en un futur per poder treballar”, afirma el responsable. Per fer front a la situació de sequera, el govern català hi ha destinat 150 milions, mentre que l’Estat ha mobilitzat al voltant de 250 milions per a tot el territori espanyol. “Comparativament, és irrisori”, valora Vicente. El responsable d’UP no entén com pot haver-hi tan pocs fons espanyols si la situació ha afectat tot el sector en general i a un nivell que no s’havia vist mai. Amb tot, considera que “el govern català ha estat a l’altura; caldrà veure si hi podrà continuar estant”. Deixa la porta oberta a un ajut més constant que doni certesa a la gent que treballa la terra, la renda agrària. D’altra banda, UP insisteix que, més enllà d’apujar les ajudes per als agricultors, és important decidir quina estratègia hi haurà per gestionar l’aigua en el sector agrari.

NARCÍS POCH ROS PAGÈS DE LA ZONA DEL FLUVIÀ

“Si no plou, desastre assegurat”

Una de les zones amb més restriccions ha estat Girona. Narcís Poch les pateix fa mesos.

Com ha anat l’anyada?
L’anyada ha estat molt dolenta. La gent no ha pogut fer cultius rendibles, com el blat de moro, ni tenir plenes collites com tenia en anys anteriors. Per tant, hi ha hagut una pèrdua d’ingressos perquè no es podia regar per falta d’aigua.
Quines restriccions teniu?
A la zona de la conca del Fluvià, teníem una restricció del 40%. Aquest 2023, hem acabat amb unes restriccions de prohibició de reg agrícola, a excepció del manteniment de vida dels arbres.
I com està la situació, ara?
S’està acabant la sembra de cereals d’hivern, que són blats, ordis i civades. En teoria durant els primers mesos requereixen molta menys aigua. Però, és clar, cap a la primavera necessitaran pluges o més reg. S’han sembrat molt més aquests productes pensant que no hi haurà suficient aigua per fer productes que en necessitin molta. S’han sembrat molts cereals d’hivern, que pel fred no necessiten tanta aigua. Però, si no plou, el desastre està assegurat.
En el seu cas particular, ha hagut de canviar el tipus de conreu amb aquesta previsió que faltarà aigua?
Sí. Jo normalment faig vuit hectàrees de blat de moro i aquest any n’he guardat cinc, per si plou i es pot fer. La resta, directament, les he sembrat amb civada o faves, en previsió que no es pugui.
Hi ha conreus alternatius si al final no es pot sembrar blat de moro?
A l’estiu hi ha opcions que es poden tirar endavant sense regar, com el gira-sol i el sorgo. Tot i això, si no es dona una mica de pluja, aquestes collites també són un desastre. Consisteix a renunciar a una part per poder intentar tirar endavant l’altra. El que passa és que, si no plou, no tirarem endavant ni una cosa ni l’altra. Perquè encara que aquests tirin endavant sense regar, continuen sense donar els mateixos rendiments econòmics.
Compartiu aquesta incertesa?
Sí. L’altre dia, parlant amb un veí, em preguntava: “Sembro o no? M’he guardat uns trossos per plantar-hi blat de moro.” I li vaig dir que ara a l’hivern sembrés alguna cosa, i si al final plou a la primavera o a finals d’hivern, parlarem de fer blat de moro. Hi ha aquesta incertesa constant. A això, s’hi afegeix que tampoc sabem si trobarem algun ajut o alguna compensació pel fet de no sembrar.
Quines sensacions us genera la situació?
Ho vivim amb impotència, per descomptat. Però, és clar, si no hi ha aigua, no podem fer res per solucionar-ho. El que sí que ens dol als pagesos és veure que hi ha moltes activitats a les quals no han posat fre i nosaltres ens hem vist obligats a frenar la nostra producció per assegurar que a ningú li falti aigua. Ens hauríem de plantejar si aigües d’ús lúdic, industrial i turístic es poden suportar. Els pagesos ja estem fent l’esforç.
Us preocupa aquest tracte desigual?
Molta gent carreguem de l’aqüífer, del subsol o de pous. També els càmpings i els complexos turístics. Ens fa por que aquest estiu, per mantenir la campanya turística al 100%, es faci una sobreexplotació d’aquests aqüífers, acabin salinitzant-se i acabem arruïnant tota la ramaderia i l’agricultura de l’Empordà.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.