A la demarcació de Girona, tot i el precedent del primer aerogenerador de Vilopriu, la generació d’energia eòlica comercial es manté a zero des de la desconnexió i el desmuntatge del parc del Pení de Roses, fa 17 anys. El desplegament de les renovables no quedava afavorit pels marcs legals ni les figures de protecció dels nombrosos espais naturals, i mentrestant, en els darrers anys, els aerogeneradors catalans s’han concentrat sobretot a les Terres de l’Ebre, les comarques de l’interior de Tarragona i la Catalunya Central –especialment entre l’Anoia i la Segarra.

Els moviments contraris a l’eòlica, per l’ocupació del territori i més greuges que no pas beneficis per als seus pobladors, van activar-se en aquestes zones afectades, sense gaire ressò. Però l’exconseller de Territori, el gironí Joaquim Nadal, recorda els retrets que rebia al sud tot prometent-li que afluixarien quan veiessin algun parc eòlic al nord. D’això ja en fa tres lustres, i les comarques gironines continuen immaculades en el mapa d’aerogeneradors. La directora general d’Energia, Assumpta Farran, tampoc no obviava aquesta evidència fa un parell de setmanes en el seminari sobre l’eòlica marina que va organitzar la Universitat de Girona (UdG), i demanava un plus de generositat per encaixar parcs terrestres o marins: “Ara falta que hi participeu vosaltres, els de Girona, que heu fet molt en transport i aneu ben servits amb la MAT, però heu d’entrar en la generació [d’electricitat].”