el contrapunt

El 80% del delta de l'Ebre podria desaparèixer el 2100 si no se'l protegeix

Ho certifica un estudi encarregat pel Departament de Medi Ambient sobre els efectes del canvi climàtic

«Tenim temps i la màxima certesa científica que intervenint podem salvar el Delta», així de contundent es va mostrar el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, després de presentar l'estudi sobre els efectes del canvi climàtic al delta de l'Ebre que el seu departament ha encarregat a l'empresa Taller d'Enginyeria Ambiental SL. L'estudi es basa en dades internacionals per calcular els efectes que la pujada del nivell del mar tindrà a la plana deltaica. Així el 2050 es preveu que el mar puge 15 centímetres i 40, el 2100, una xifra que podria arribar als 100 centímetres. Això significa a grans trets que la urbanització Riumar quedaria pràcticament inundada, com es pot observar al gràfic, però el més nou de l'estudi són els càlculs que aporta de creixement del nivell del mar a les badies dels Alfacs i del Fangar. D'acord amb aquests càlculs, si no s'actua, entre un 50 i un 80% del Delta podria desaparèixer a finals de segle, segons es desprèn dels mapes de l'estudi. Així la urbanització Eucaliptus d'Amposta, i els nuclis urbans de Poble Nou del Delta i els Muntells quedarien inundats i els municipis de Sant Jaume i Deltebre, envoltats pel mar. «A la part interior de les badies no hi ha sorra per això el mar avançaria ràpidament», va argumentar Josep Garriga, director de l'Oficina del Canvi Climàtic. Per contra, la punta de la Banya i la del Fangar creixerien en superfície, mentre que el braç del Trabucador, un dels punts més febles del Delta, es faria més prim però resistiria. Això s'explica per la dinàmica costanera: les corrents treuen sorra d'un punt i la porten a l'altra.

Solucions toves

L'estudi partix de la situació de vulnerabilitat del Delta, una plana de 32.000 hectàrees al mig del mar i que en alguns punts està per sota del nivell del mar, un fet que la fa molt fràgil davant dels efectes del canvi climàtic, i que actualment ja té problemes de regressió i subsidència (enfonsament) a causa de la manca de sediments que queden retinguts als embassaments de riu amunt. La tendència actual és que el Delta perdi terreny a la part central mentre que els dos extrems (la punta del Fangar i la Banya) en guanyen. A partir d'aquí el que es busca és marcar una estratègia d'actuacions per evitar que els efectes del canvi climàtic puguen tindre efectes negatius en els valors naturals del Delta i en les activitats econòmiques i humanes. «Aquí presentem no només la possibilitat d'un problema sinó les seues solucions, unes solucions que són factibles de realitzar i que hi ha voluntat per dur-les a terme», va manifestar ahir el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que es va decantar per solucions toves i respectuoses amb l'entorn natural. «Si les toves no funcionen ja tindrem temps d'aplicar-ne de més dures», va emfatitzar. De fet, el conseller va assenyalar que algunes de les mesures ja estan en marxa perquè formen part del pla de protecció integral del Delta (Pipde) com el projecte de guarda de la badia dels Alfacs, que preveu construir un camí de ronda entre la Ràpita i Poble Nou del Delta, que a més de reclam turístic serviria per evitar que l'aigua de la badia dels Alfacs inundés bona part de l'hemidelta dret en cas de la suposada pujada del nivell del mar. També hi ha el projecte de millora mediambiental des de la Marquesa a Riumar.

Les propostes de l'estudi s'han de consensuar amb les administracions implicades: Estat, Generalitat i ajuntaments i afinar-les, i consistirien en la planificació i gestió de determinats espais, la informació ciutadana, l'elaboració de nous estudis i en alguns punts més afectats per la pujada del nivell del mar com la urbanització Riumar pel «retrocés planificat».

Aquest és el primer estudi sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya que elabora el Departament de Medi Ambient. Ahir Baltasar va avançar que en faran un dels deltes del Llobregat i el Tordera i d'altres punts de la costa.

De sediments i cabals

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va llançar ahir un missatge optimista: la ferma voluntat d'actuar per preservar el Delta dels efectes del canvi climàtic. «Tenim temps», va dir Baltasar, ja que els horitzons amb què treballen són relativament llunyans. No serà fins al 2050 que el nivell del mar haurà pujat 14 centímetres, i el 2100, 40 o 100 centímetres segons el panorama més pessimista. Potser sí que tenim temps, tant que la majoria ja no estarem aquí per veure el Delta sota l'aigua si al final s'acaba no fent res. Però el problema és que el Delta ja té problemes actualment, per tant em sembla que no va ser del tot afortunada l'afirmació de Baltasar sobre el temps cronològic, que no meteorològic. El cert és que la gent del Delta fa dècades que reclama mesures per frenar la regressió, que mai acaben arribant. I saben molt bé d'on vénen els problemes reals i actuals del Delta, que no els futuribles del canvi climàtic: de la manca de sediments que queden atrapats riu amunt als embassaments, i del poc cabal que baixa pel riu Ebre. Aquesta és una solució que ajudaria a pal·liar molts dels problemes actuals i futurs. De fet, és la solució de la qual sempre es parla però mai s'acaba aplicant. Seria injust dir que els últims anys el govern català i estatal no han fet res al Delta, injust i mentida, però no s'ha agafat el bou per les banyes dels sediments i el cabal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.