CERDANYOLA DEL VALLÈS
S'amplia l'anàlisi de l'aire de Can Planas fins que estigui restaurat
L'estudi sobre l'entorn de l'abocador serà un complement del seguiment atmosfèric que des del 1995 fa l'Entitat del Medi Ambient
Les administracions asseguren que ara la qualitat de l'aire “no comporta riscos”
A petició del ple de Cerdanyola, en l'estudi també hi participarà la UPC
El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) dirigirà un estudi sobre la qualitat de l'aire a l'entorn de l'abocador clausurat de Can Planas a Cerdanyola i que inclourà paràmetres sobre l'estat actual, els que es produeixin durant la restauració ambiental de la zona, i també durant els anys posteriors a la finalització d'aquests treballs. La Comissió Interadministrativa de Seguiment de Can Planas –formada per l'Agència de Residus de Catalunya, l'Entitat del Medi Ambient, el Consorci del Centre Direccional i l'Ajuntament de Cerdanyola– diu que l'estudi “monitorarà un ampli espectre de components atmosfèrics a diferents punts de l'entorn de l'antic abocador” i alhora serà complementari dels controls sobre les emissions que efectua l'Entitat del Medi Ambient des que l'abocador es va clausurar l'any 1995.
L'estudi del CSIC serà supervisat per la direcció general de Qualitat Ambiental de la Generalitat. A més, i en compliment d'un acord de ple, es proposarà al Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que hi participi activament. A hores d'ara s'està definint la metodologia de treball.
Pel que fa a la situació actual, tant el consistori cerdanyolenc com la direcció general de Qualitat Ambiental remarquen que “la qualitat de l'aire a l'entorn de Can Planas és adequada i no comporta riscos per a les activitats que es desenvolupen al seu entorn ni per al medi ambient”.
Passat, present i futur
C.A.F
L'abocador de Can Planas està inclòs en el projecte urbanístic de 340 hectàrees del Parc de l'Alba. A la cubeta nord s'hi van abocar residus industrials i perillosos fins que el 1982 l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona, a instàncies de l'Ajuntament de Cerdanyola, es va fer càrrec de la seva explotació fins al 1989. Llavors s'hi van dur residus no especials. A la cubeta sud, entre 1988 i 1990 s'hi van abocar residus de la construcció. I a la cubeta central, entre 1989 i 1995 s'hi van dur residus especials, entre els quals, 118.000 m³ de sals de fosa d'alumini. En total, l'abocador ocupa una extensió d'11,9 hectàrees.
El Consorci del Centre Direccional tindrà enllestit el maig del 2011 el projecte executiu de restauració de l'abocador de Can Planas, i la licitació es podria fer l'octubre d'aquell mateix any. El cost de restaurar aquest espai oscil·la entre els 15 i els 200 milions. L'opció que es plantejarà pot costar-ne uns 35.
Abans d'acabar aquest 2010 el Consorci del Centre Direccional i l'Ajuntament de Cerdanyola volen presentar el nou planejament urbanístic de la zona després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·lés el planejament del 2005 perquè no s'havia fet l'avaluació ambiental estratègica.
Quinze anys d'estudis des de la clausura
C.A.F.L'Entitat del Medi Ambient analitza des de la clausura de Can planas –el 1995– les emissions de gasos i els paràmetres de lixiviats. Segons el resum de l'informe tècnic facilitat a El Punt per l'Ajuntament de Cerdanyola, l'evolució dels gasos “mostra un creixement relativament ràpid de la concentració d'hidrogen en els primers anys de la postclausura, seguit d'un decreixement aproximadament exponencial negatiu per arribar a nivells indetectables pels mètodes analítics emprats [...]”, i continua: “Els màxims d'emissió es produeixen al cap de 6-7 anys de la clausura, i baixen posteriorment a límits indetectables en un període de temps més llarg”. Pel que fa als lixiviats de les sals de fosa d'alumini, el text diu: “Tendeix a l'estabilització en el període postclausura i sembla iniciar una tendència de descens indicativa que s'ha esgotat el procés de dissolució de les sals amb l'aigua que penetra a la cubeta per infiltració”.
