Un riu «alterat» i en evolució constant

Els càlculs dels tècnics de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA (IRTA-EA) per determinar la quantitat de sediments que el 2008 van baixar al riu es basen en mostres extretes directament del riu durant els moments de crescuda. El més complicat és calcular la quantitat de pedres i graves que arrossega el riu, explica Albert Rovira, responsable de la investigació. Ho fan amb una mena de caçapapallones de 30 quilos que amb una grua baixen fins al llit del riu només quan el cabal supera els 700 metres cúbics per segon. «Amb menys aigua no es mou ni una pedra», apunta Rovira. La xifra de les 133.452 tones de sediments que van baixar el 2008 no té res a veure amb la quantitat que en baixava abans dels pantans –20 milions de tones– i aquest és un factor més que explica que l'Ebre d'ara no tinga res a veure amb el de fa cinquanta anys. «Des del punt de vista de la qualitat de l'aigua no està excessivament degradat, però sí molt alterat i en evolució constant», va apuntar Carles Ibáñez, director de l'IRTA-EA. La proliferació de macròfits o plantes aquàtiques i d'espècies invasores com ara el musclo zebrat o el silur o la plaga de la mosca negra són altres factors que indiquen aquesta alteració i que s'estan investigant. De fet, des de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics també s'ha dut a terme una barimetria des d'Ascó fins a Tortosa, un tram de 70 quilòmetres. Aquesta barimetria demostra que gairebé el 100% del llit està ocupat per macròfits, tot i que amb diferents densitats. Només les zones més profundes estan lliures. Ara també investiguen com afecten els macròfits al flux del riu –més macròfits, menys corrent– i com això afectarà el transport de sediments.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.