Els alcaldes diuen que no s'han atès les seves reivindicacions
Creuen que el govern no ha tocat massa res i Endesa va a la seva
Sensació que passaria el mateix un any després
Un any després hi ha la sensació que avui passaria el mateix
“Volem expressar el nostre clam, perquè l'experiència que ens ha tocat patir no es repeteixi mai més en allò que sigui responsabilitat de les administracions i de les empreses de serveis públics. Ha estat una experiència evitable en bona part”. És un extracte del manifest que una quarantena d'alcaldes gironins van subscriure en motiu de la nevada de fa un any. Es queixaven de falta de comunicació i informació i feien un seguit de reclamacions, com que les elèctriques invertissin més en la xarxa i que la Generalitat revisés l'actuació en casos d'emergència per fer-la més àgil i operativa.
Un any després, la majoria dels alcaldes consultats no creuen que s'hagi avançat massa i pensen que passaria exactament el mateix. Suspenen Endesa, amb algunes excepcions, mentre que l'actuació posterior del govern queda entre el suspens i l'aprovat justet. Tots coincideixen que, només per l'experiència que van viure, ara estan més preparats, entre altres coses, perquè la majoria ha revisat els protocols d'actuació. Però creuen els dits, perquè no es repeteixi una nevada com aquella. Consideren que el govern català no ha introduït massa canvis en els protocols d'emergència i critiquen que Endesa vagi a la seva. Admeten que ha complert els terminis per arreglar la xarxa, però li retreuen que s'hagi oblidat de les promeses que va fer. En definitiva, que els alcaldes tenen la sensació que no s'han atès les reivindicacions que van fer fa un any.
Anar més enllà
Lloret de Mar va ser un dels municipis que va tardar més a recuperar el subministrament elèctric i el seu alcalde, Xavier Crespo, insisteix que caldria anar més enllà de la normativa perquè la xarxa fos més resistent: “A la Selva marítima hi ha el fenomen meteorològic, que és el fibló.” Admet que ara s'està més preparat, ja que d'aquella catàstrofe se'n va aprendre. Però insisteix que en una situació com la que es va produir, el govern hauria de poder intervenir en les companyies de serveis.
“Els ajuntaments ho tenim tot més controlat. Però el govern no va aplicar mesures correctores i Endesa no ha reforçat les línies”. Així de clar ho té l'alcaldessa de Vilobí, Olga Guillem, que creu que si es repetís passaria “exactament” el mateix. Una opinió que comparteix l'alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura, que es mostra escèptica sobre si s'ha treballat per evitar talls de llum i assegura que durant els mesos posteriors el govern es va quedar “allà mateix”.
Joan Colom és l'alcalde de Caldes de Malavella, un altre dels municipis que va patir més temps els talls de llum, fet que va provocar les protestes dels veïns. Tot i admetre que les torres noves “tenen un altre aspecte”, no s'atreveix a dir si són més resistents. Recorda que un dels principals problemes va ser la falta d'informació i no té constància que els protocols d'actuació s'hagin revisat. No obstant això, confia que, si es repetís una situació semblant, hi hagués més intercanvi d'informació.
Més preparats
També més optimista es mostra l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés: “Vull pensar que ara estem més preparats”. L'experiència ha servit per revisar i canviar allò que no va funcionar i la companyia elèctrica també hi ha entrat. Assegura que no pot ser molt crítica amb Endesa, però afegeix que amb el pas del temps ha tornat a la dinàmica d'anar pel seu compte.
L'alcalde de Cassà de la Selva, Carles Casanova, creu que dels errors d'aquell dia tothom n'haurà après, però insisteix que, per si de cas, espera que no torni a passar. També confia que les inversions de les elèctriques s'ajustin a les necessitats, però recorda que sempre prevalen els beneficis.
“En vam aprendre a garrotades”. Així de contundent es mostra l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, que insisteix que si a nivell local s'està més ben preparat, el govern català “no ha fet massa res”. Respecte a les elèctriques, critica que els governs siguin condescendents amb les multinacionals.
L'alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià, diu que, si avui tornés a passar, tant la resposta dels ajuntaments com la del govern seria millor, ja que tothom ha après dels errors. Per contra es mostra categòric quan assegura que pel que fa a la llum passaria el mateix. L'alcaldessa de Tossa, Immaculada Colom, no pot evitar esverar-se quan recorda el que va viure aquells dies com alcaldessa, però encara més com a metgessa. Insisteix que el Departament d'Interior no va actuar com hauria d'haver actuat i afegeix que són els ajuntaments els qui s'han espavilat per millorar la resposta, però no el govern.
L'alcalde de Calonge, Jordi Soler, es mostra benèvol amb les elèctriques: “Durant la nevada no van estar a l'alçada de les circumstàncies, però després ho han esmenat”. No pensa el mateix del govern anterior, però confia que l'actual tingui una actuació més correcta si es repeteix una situació semblant.
Algun veïns de Llagostera van estar set dies sense llum i el seu alcalde, Fermí Santamaria, creu que si es repeteix passaria el mateix, ja que no té constància que el govern hagi canviat els protocols d'actuació: “Tothom va trobar a faltar tothom. I si tornés a passar ens trobaríem en una situació semblant”. La presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Cristina Alsina, insisteix que cal donar resposta a les necessitats del territori mitjançant inversions i el pla de contingència que Endesa es va comprometre a entregar el 30 d'octubre i del qual encara no se sap res. Alsina lloa la resposta del Departament de Medi Ambient pels ajuts per recuperar boscos, però critica la que va tenir la d'Economia i Finances: “Va estar desaparegut”.
L'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, va arribar al càrrec un mes després de la nevada i durant aquest temps assegura que no ha vist cap resposta ni per part del govern català ni d'Endesa: “He constatat que en situacions com aquella els ajuntaments estem sols”.
L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, vol fugir de la queixa permanent, però critica que Endesa no hagi complert amb les seves promeses i creu que al govern tot continua igual.
Canvi de companyia elèctrica
Una de les conseqüències de la nevada va ser que molts ajuntaments van canviar de companyia elèctrica (Endesa): Palafrugell, Lloret, Sant Feliu de Guíxols i Blanes, entre altres. Els motius van ser el descontentament envers Endesa i també l'estalvi econòmic. I és que es van passar a Gas Natural Fenosa acollint-se al conveni que havia firmat el Consorci Català de Desenvolupament Local amb aquesta companyia, que oferia condicions econòmiques més avantatjoses. En el cas de Lloret es calcula que la factura pot baixar un 20%. A l'Escala es va estudiar el canvi, però es va considerar que no convenia. Tots els alcaldes saben, però, que la xarxa continua en mans d'Endesa.
Més generadors per si de cas es repeteix
Un dels efectes més tangibles de la nevada ha estat la compra de més generadors i més potents per part dels ajuntaments, tot i que molts encara no els han rebut. Han optat per comprar-ne Riudellots, Caldes, Cassà, l'Escala, Llagostera, Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro, entre altres municipis. Principalment per garantir subministrament a la Policia Local o pavellons i locals que actuarien de “punt calent” en cas d'emergència. A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, es posarà a l'edifici de la ràdio municipal, que actuaria de sala d'emergències. En el cas de Tossa la seva alcaldessa, Immaculada Colom, explica que no en tenen, perquè no se'ls va concedir la subvenció de 6.000 euros per comprar-ne “i l'economia municipal no ens ho permet”. El que sí han fet molts ajuntaments és fer arribar a Endesa la relació de llocs públics prioritaris on s'haurien de posar generadors.
