«La paraula ‘reserva' fa una mica de por»
La proposta genera dubtes però també una certa il·lusió entre els agents socioeconòmics del territori
El sector turístic, l'agrari i l'agroindústria han de ser els grans beneficiats per la declaració de les Terres de l'Ebre com a reserva mundial de la biosfera. Després de molts anys, el territori ja s'ha acostumat a fer compatible l'activitat humana amb la preservació de l'entorn natural, sobretot al delta de l'Ebre, però encara són freqüents les queixes d'alguns pel que consideren una excessiva protecció del territori. El fet que la jornada informativa d'ahir se celebrés a la seu de la Cambra de Comerç de Tortosa no deixa de ser un senyal que es pot interpretar com que els empresaris ebrencs no veuen malament que les Terres de l'Ebre siguen algun dia reserva de la biosfera. De fet, tant el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, com la directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, van reiterar ahir diverses vegades que ser reserva de la biosfera no significa renegar de la implantació d'indústries al territori. És cert que hi ha una zona nucli on les activitats estan limitades, però després hi ha un espai tampó i un de perifèric on fins i tot poden implantar-se centrals tèrmiques i nuclears. «El sector industrial ho veu com una amenaça i se li haurà d'explicar molt bé», va manifestar el secretari de la Cambra de Comerç, Jaume Sabaté. A l'altre costat de la balança, Ignasi Ripoll, de SEO/Birdlife, es mostrava una mica reticent a aquesta màniga ampla pel que fa a les compatibilitats.
El deprimit sector agrari és potser el que, juntament amb el turístic, veu de més bon ull la proposta. «Als pagesos d'aquí ens agradaria ser menorquins», ironitzava ahir Joan Montesó, coordinador d'Unió de Pagesos a l'Ebre. I és que, segons va explicar el gerent de l'Agència de la Biosfera de Menorca, Josep Suárez, en els últims cinc anys –els que fa que desenvolupen el seu pla d'acció– cap pagès ha abandonat les finques. «Tenen un contracte agrari que aquí també hem aconseguit però que ha quedat en res perquè no té dotació econòmica», va dir Montesó. No obstant això, també entre els arrossaires la proposta genera dubtes, i així ho va fer constar Agustí Castells, expresident de la Cooperativa d'Arrossaires del Delta i actualment representant de la Federació de Cooperatives de Catalunya. «Als sacs d'arròs que portem al mercat ja no hi caben més segells de qualitat i no hem notat grans beneficis», va exemplificar Castells. De fet, un dels punts que s'han de treballar és la interrelació entre el sector agrari i agroindustrial i el sector turístic i de la restauració. Que els allotjaments i restaurants aposten per consumir productes de la zona.
Pel gerent del Consorci de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre, Josep Moragrega, la proposta és interessant i «engrescadora», però tot dependrà del pla d'acció que s'acabe elaborant. «Cal la implicació de tothom perquè funcione», va dir Moragrega. Una opinió que també comparteix el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó. «Es fa des del més absolut consens o és un projecte que no té sentit», va afirmar.
LES FRASES
L'exemple de la Sierra de las Nieves
On la declaració de reserva mundial de la biosfera ha funcionat molt bé ha estat a la Sierra de las Nieves de Màlaga. En la sessió informativa d'ahir, hi va participar Guillermo González, un dels tres socis de la societat limitada Ecogestión de Hoteles Rurales de Andalucía, que gestiona l'hotel Cerro de Hijar, un hotel construït per la conselleria de Medi Ambient de la Junta d'Andalusia, de tres estrelles i que funciona des del 2002. «La declaració de reserva mundial de la biosfera ens ha permès diversificar una economia basada en una agricultura i una ramaderia en declivi», va assenyalar Tomàs Rueda, coordinador d'aquesta reserva de la biosfera. Per la seua banda, Guillermo González, va explicar que el seu hotel, de 18 habitacions i 36 places, pot competir no en preu amb altres hotels de tres estrelles però sí en qualitat. «Hem apostat per una política de reciclatge, per l'estalvi energètic, per les energies renovables i per fer servir en la nostra oferta gastronòmica productes autòctons. Són més barats i de més qualitat», va afirmar González. A tall d'exemple va dir que comprava els bolets a una noia que els recollia a la muntanya. «Són uns bolets que no es troben enlloc i en fem un revuelto que hem batejat com revuelto de la Sierra de las Nieves. Costa 12,50 euros; no és barat, però els qui el proven repeteixen», va afirmar.
