La via verda de Sant Feliu arribarà al port, com ho feia el tren, pels carrers Gravina i Álvarez de Castro
També s'adequarà el Tinglado com a centre d'interpretació del ferrocarril
La via verda de Sant Feliu, que va fins a Girona, Olot i Ripoll, acaba a la ronda de Joan Casas, prop de l'antiga estació del tren, actualment centre escolar. Però ara, l'Ajuntament vol que la via verda arribi, travessant el nucli urbà, fins al port, ja que té un projecte d'interpretació del tren, que va existir entre els anys 1892 i 1969, al Tinglado. Això comporta allargar la via verda pels carrers Gravina, on hi ha un tram conflictiu per la seva poca amplada, i Álvarez de Castro, i travessar dos antics ponts que donen accés a l'esplanada del port. A partir d'aquí, s'adequaria l'entorn, aprofitant les dues màquines i els tres vagons de passatgers que tenen.
Per tirar-ho endavant, l'Ajuntament compta amb el Consorci de les Vies Verdes, que és l'organisme que gestiona totes les antigues vies de tren. I segons va acordar ahir el ple, es tira endavant la redacció del projecte de reforma del Tinglado, amb uns 31.000 euros, i la seva execució i museïtzació, amb 140.000 euros. Però també es tirarà endavant, paral·lelament, la via verda entre l'actual punt final i el port, que representa uns 900 metres. El projecte executiu té un cost de 352.321 euros.
CiU abandona el ple
El grup de CiU, que és la principal força de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va abandonar ahir a la nit el ple durant el punt de precs i preguntes. El primer a marxar va ser el seu portaveu, Miquel Lobato, en no acceptar «els insults» de l'alcalde, Pere Albó (PSC). Tot va començar, segons va explicar ahir a aquest diari el mateix Lobato, en preguntar ell com era que algunes festes privades tinguessin permís fins a dos quarts de dues de la matinada i altres més tard. L'alcalde va demanar que concretés la pregunta. I Lobato va concretar que les festes demandes per alguns veïns havien d'acabar a dos quarts d'una, i la que va demanar el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Carles Motes (Tots per Sant Feliu), més tard. Albó va carregar durament contra el portaveu convergent, segons va dir aquest, que va marxar, i després el va seguir tot el grup, si bé dos es van quedar entre el públic per veure com acabava el ple. Ahir a la nit no va ser possible contactar amb l'alcalde perquè exposés la seva versió.
Una mirada a la guerra del Francès
Montse Barrera
Fins al 27 de setembre es pot visitar l'exposició Girona i França. Entre la guerra i la pau, 1659-1939, a la sala d'exposicions del Museu d'Història de la Ciutat, en el marc de la celebració del bicentenari de la guerra del Francès. La mostra permet fer una nova mirada sobre la guerra del Francès que descriu els setges (1804-1814) i el cicle bèl·lic de 1792 a 1823, en el context de les relacions de Girona amb França (segles XVIII i XIX). La mostra dóna una visió genèrica de Girona abans, durant i després dels setges, amb una clara vocació divulgativa. Inclou materials pedagògics per als estudiants que la visitin, i combina plànols sobre els moviments dels exèrcits i de les fronteres en cada període. Inclou eines de diferents oficis de l'època com ara un gran teler manual i uniformes militars, una pistola de pany de miquelet, una imponent barricada presidida per un gran canó i joies pictòriques, com ara el retrat de Ferran VII, realitzat per Vicente López (1808-1811), o Sometent. Episodi de la guerra de la Independència: 1808, pintat el 1866 per Ramon Martí Alsina.
