Medi ambient

En 10 anys s'han detectat 1.100 carregaments de ferralla amb contaminació radioactiva

El protocol establert arran de l'accident d'Acerinox no ha evitat casos com el d'Ascó però és aplicable a tot el món

Els «possibles efectes seriosos» que pot tenir sobre la salut de les persones i el medi ambient la presència de material radioactiu a la ferralla procedent del desmantellament d'instal·lacions radioactives i nuclears (des de centrals atòmiques fins a aparells d'ús hospitalari) es poden prevenir sense que s'hagin de fer grans inversions i poden evitar «els elevats costos econòmics i les pèrdues industrials importants» que poden causar, segons va afirmar ahir Martínez Ten.

La presidenta del CSN, l'òrgan regulador estatal en matèria nuclear, ho va afirmar ahir a Tarragona en les conclusions de la conferència internacional sobre el control de materials radioactius en la ferralla, que des de dilluns i fins ahir ha tingut lloc a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Segons Martínez Ten, el protocol estatal de control de ferralla radioactiva pot ser un model a seguir per altres països com ara l'Índia, la Xina, els països de l'est d'Europa i els de l'Amèrica del Sud.

Més de dues-centes persones, en representació de 62 països, i cinc organismes internacionals, han participat en les jornades impulsades pel CSN amb l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) i l'empresa estatal de residus radioactius, Enresa. L'objectiu ha estat compartir experiències: «Es tracta d'un problema global i, per tant, la solució ha de ser global», va dir Martínez Ten.

En aquest sentit va postular el protocol estatal com a «exemple a seguir» per la resta de països del món i va mostrar-se satisfeta per l'interès que li van manifestar per la iniciativa estats com el Marroc o Egipte i altres que, «amb menys mitjans i tecnologia, agraeixen molt l'intercanvi de coneixements i les possibilitats d'aprenentatge».

«Del cas de Reus també en vam aprendre», va dir amb referència a la ferralleria de la Selva del Camp i a Ascó I. Aquesta era l'única central de l'Estat que no havia instal·lat, tot i tenir-lo, el detector per evitar la sortida de material radioactiu del complex nuclear. Per això la càrrega contaminada no es va detectar fins a la ferralleria, on sí que hi havia els detectors que es van instal·lar arran de l'incident d'Acerinox a les entrades de les indústries siderúrgiques. Aquest sistema, al llarg de l'última dècada, ha servit per detectar 1.100 carregaments contaminats, dels quals 189 eren fonts radioactives (la majoria procedents de països asiàtics, de l'est d'Europa i de l'Amèrica del Sud) i la resta tenien el seu origen en una contaminació natural, procedent de matèries com el gas o el petroli. «Normalment es tracta de fonts de poca intensitat i el risc és petit», va dir la subdirectora de protecció radiològica del CSN. En altres casos, en canvi, s'han produït morts per la manipulació indeguda del material, com va passar per exemple a Goiania (Brasil) el setembre de 1987, quan més de 250 persones es van contaminar amb cesi-137 (utilitzat en investigacions mèdiques). Quatre persones van morir i, des de llavors, més de 60 també han mort de càncer i altres malalties possiblement atribuïbles a la contaminació radioactiva.

Consell de Ministres

D'altra banda, el consell de ministres va aprovar ahir un reial decret que regula els trasllats de residus radioactius i de combustible nuclear gastat entre els estats membres de la UE i amb tercers països.

L'objectiu és poder fer front a situacions no previstes per la normativa vigent, simplificar el procediment establert per al trasllat d'aquests residus i garantir la coherència amb altres disposicions comunitàries i internacionals en la matèria.

Cap a normes vinculants a escala global

«No hi ha cap instrument legal internacional que cobreixi els temes transfronterers en relació amb el material radioactiu trobat a la ferralla» i, a més, «els països tenen diferents criteris d'acceptació de presència de radionúclids en la ferralla», va subratllar Martínez Ten.

Per aquest motiu els participants en la conferència han coincidit en la necessitat «d'establir alguna forma d'acord internacional obligatori entre governs per unificar aquest procés» i que sigui vinculant. La proposta es presentarà a l'assemblea general de l'OIEA, a Viena, perquè sigui «d'obligat compliment» en un futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.