«Benvingut a la Generalitat»

Ahir, qui escriu aquestes ratlles va matinar per passejar-se per les estacions i obrir bé els ulls per veure si el canvi de gestió es percebia d'alguna manera en el servei. L'únic que va permetre copsar que alguna cosa passava van ser dues anècdotes. La primera, quan després de donar l'obligat bon any a la noia que em despatxava el bitllet d'una de les estacions de la línia més utilitzada de rodalies, la C2, i després de fer cara de sorpresa per un augment de preu que ja coneixia, aquesta em va respondre: «Sí noi, un 6%. Benvingut a la Generalitat.» La ironia de la jove –sospito que com que sóc usuari del tren i al municipi ens coneixem tots una mica, sap qui sóc i em va veure a venir– va ser el primer element que em va indicar que era el primer dia d'un servei gestionat per la Generalitat. La segona arribava segons més tard. La posterior conversa amb un guarda de seguretat quan em disposava a treure la càmera per fer una foto de l'estació buida em va permetre continuar estirant una mica el fil de la conversa. «El que no està bé és que ara la Generalitat critiqui l'augment del bitllet quan són ells els que ara manen. Si no els agrada, que ho haguessin canviat o no haguessin traspassat ara el servei», em deia. El conseller Joaquim Nadal, gat vell en això de la gestió de la informació i les crítiques, s'havia desmarcat dijous de la pujada de tarifes assegurant que si fos per ell no hauria aplicat l'increment del 6% de les tarifes dels bitllets de rodalies.

Ja a dalt del tren, una parella de joves amb collarets de plàstics de colors llampants i una cervesa a les mans em feien veure que era el dia després de la revetlla de Cap d'Any, però la veu enllaunada que anunciava, primer en castellà i després en català, que estava a punt d'arribar a la propera destinació em desmuntava de nou el context. A l'estació de Sants, ja a Barcelona, buscava algun distintiu de la Generalitat o potser algun adhesiu enganxat a les armilles grogues de les informadores que m'indiquessin els nous amos, però tampoc me'n vaig sortir.

El següent pas era intentar parlar amb els usuaris, cosa difícil en aquelles hores, així que vaig fer temps passejant per la zona i observant els possibles interlocutors, necessàriament gent sense presses i oberts a parlar del servei de trens. L'error que vaig cometre era pressuposar que l'allau d'informació dels dos dies anteriors, de la signatura del traspàs, havia estat suficient perquè la gent sabés alguna cosa del canvi. Hi ha qui no llegeix premsa, no escolta notícies, ni veu el Telenotícies a TV3. La majoria de la gent que es va avenir a parlar amb mi no va fer gaire cas del que jo li explicava, perquè per a ells el que els interessava no era qui és l'amo sinó que puguin arribar a casa o a la feina de pressa. La mirada del cartell indicador del tren de tornada a casa, a la foto, primer en castellà i després en català em ratificava. El canvi és virtual, encara. Ja a casa, a la tarda, feia una ullada al web de la Generalitat. Les presses també els han afectat. Segons a quin enllaç entrava em trobava el logotip de Renfe i informació en català i en castellà. Si triava l'enllaç correcte em trobava la informació només en català i el logotip que a partir d'ara veurem arreu, una R amb fons taronja. Per fi ja l'he vist!