JOSEP M. ROVIRA

DIRECTOR GRAL. D'ENDESA A CATALUNYA

«No ho hem fet malament»

El màxim responsable d'Endesa a Catalunya defensa la gestió de l'elèctrica i demana excuses al client per una «catàstrofe imprevisible»

MANTENIMENT
«La inversió està molt per sobre dels estàndards»
Quina ha estat la gestió que ha fet Endesa arran de la nevada?
–«La situació de partida va començar el dia 8, amb una situació de bloqueig de qualsevol tipus d'infraestructura a les comarques gironines. Estic parlant de l'aeroport, dels trens, de les carreteres. Tot absolutament. Això vol dir que hi va haver una situació complicada. Això es va agreujar per la neu caiguda; una neu adherent que es va anar dipositant a les nostres instal·lacions i a poc a poc es va convertir en blocs de gel en baixar les temperatures, i va provocar la destrucció de molt material elèctric. Això acompanyat d'un vent important. La neu adherent, la gelada i el vent van provocar aquesta situació que nosaltres qualifiquem de catastròfica. No és habitual veure-ho. El dilluns ja es van fer palesos els talls de llum, però poca cosa es va poder fer. L'endemà es va començar a normalitzar l'entorn de les infraestructures. Vam poder observar des de l'aire, a través d'helicòpters, totes les comarques gironines i què havia passat a les nostres instal·lacions. Vam començar a identificar problemes a la nostra xarxa. Se'n van produir fins a 17: torres, cables a terra... A part que la línia Vic-Juià estava fora de servei. I vam estar tres dies reparant totes aquestes instal·lacions. No tot ho vam poder reparar, però com que tenim una xarxa elèctrica important a la demarcació, el que no podia anar per un camí, podia anar per l'altre. I vam poder restablir tot el servei, excepte el de dues subestacions, la de Calella i la de Castell d'Aro, que encara avui està sense subministrament. A la de Calella, ja s'ha restablert el servei i està normalitzada la xarxa. I a la de Castell d'Aro, preveiem que segurament en el transcurs de demà [avui per al lector] la puguem posar en servei. I això ens obrirà un escenari de més tranquil·litat i garantia de subministrament.»
–Quins recursos s'hi han destinat?
–«Tenim més de mil persones treballant simultàniament a totes les comarques gironines per identificar els problemes. I si parlem de grups electrògens, n'hi més d'un centenar en camí. Calculo que, amb aquests, que no són fàcils de traslladar, tindrem més de 290 grups electrògens instal·lats.»
Sembla mentida que, al segle XXI, puguem estar sis dies sense llum. Hi ha poc manteniment?
–«Nosaltres tenim l'obligació de tenir en bon estat les instal·lacions. Si no, cauen a terra i empitjoren el servei. És un orgull pels que treballem a Endesa a Catalunya, que, per segon any, s'hagi qualificat Catalunya com el territori on hi ha millor qualitat de servei d'arreu on està implantada la companyia. I estem molt per sobre dels paràmetres que la normativa obliga. Per tant, no és un problema de manteniment. A més, tenim una despesa en aquest sentit molt per sobre dels estàndards. Però parlem d'una situació catastròfica.»
–I què diu als afectats?
–«La companyia els diu que estan sofrint una situació no volguda. I està preocupada per restablir-los el servei al més aviat possible. No estem mirant el cost que suposa la improvisació de comprar o llogar grups electrògens arreu i traslladar-los fins a Girona. I hem localitat 400 petits generadors per oferir-los als alcaldes de pobles petits perquè, mentre normalitzem el servei, tinguin una alternativa.»
–I excuses?
–«Independentment de la situació catastròfica, si una persona està sense llum, només podem dir que no és voluntat nostra. Sabem que el client està patint i li demanem excuses. No ens cauen els anells. No perquè hàgim fet malament la feina. Però ho entenem i som solidaris. I si el client està preocupat, nosaltres estem preocupats. Per això estem treballant i dormint poques hores.»
–Ressalten molt la paraula catàstrofe. És una manera de dir que no es fan càrrec de les pèrdues milionàries?
–«Nosaltres diem el que entenem que hem de dir. Aquesta situació no és habitual cada hivern, però se n'han produït a tot el món. Una de calcada va ser al Canadà, el 5 de gener de 1998. En aquell cas, va afectar a 1,4 milions de clients. I més de 200.000 van estar més de vuit dies sense subministrament. Però si al Canadà estan habituats a la neu i les glaçades i segur que les infraestructures estan preparades! Doncs va passar. Què li vull dir? Que són situacions catastròfiques, impossibles de preveure. El gener de l'any passat va passar per Catalunya un tornado. I l'estructura a les comarques gironines va aguantar molt bé. En canvi, va ser un desastre al sud de França. Ara, unes temperatures baixes, la neu, el gel i el vent han comportat aquesta situació imprevisible.»
–M'està dient, doncs, que no és Endesa qui se n'ha de fer càrrec.
–«Com és evident, farem el que calgui. Ja li he explicat. Estem recollint les queixes i les analitzarem. No s'hi amoïnin. I al final serà Endesa mateix que farà el que hagi de fer.»

k

Vegeu tota l'entrevista a www.elpunt.cat

Reclamen un canvi de normativa

a.puig

La normativa actual determina que les torres elèctriques que estan situades fins a 500 metres de la línia del mar tinguin unes determinades característiques És una norma per a tot l'Estat espanyol. El degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics de Girona, Narcís Bartrina, sosté, però, que cada territori és diferent. Les torres actuals tenen una estructura piramidal a la part inferior, però la part superior és quadrada. El que va passar arran del temporal és que es van acumular grans gruixos de neu i gel als cables elèctrics, i van generar un gran pes que va fer «de braç de palanca», segons explica Bartrina. Per la tensió generada, i com que la part feble és la zona d'unió entre la part piramidal i la quadrada, la torre acaba cedint, es torça i arrossega la resta de la infraestructura com si es tractés de «fitxes de dòmino». Per Bartrina, cal canviar la normativa perquè aquesta àrea de 500 metres sigui menor i, segon, perquè totes les torres siguin piramidals i no hi hagi aquesta «cintura», que les fa més febles. «Haurien d'aplicar-se els mateixos imperatius que les línies que estan a la muntanya», sosté Bartrina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
salut

L’hospital Santa Caterina incorpora la dermatologia digital

salt
Medi Ambient

Acció Climàtica contracta ramats per a prevenir incendis i preservar espais naturals

calonge i sant antoni

Participació de rècord a la Fira d’Espàrrecs

Gavà
societat

El 35 % dels Mossos pateix depressió, estrès o ansietat, segons un estudi

barcelona
SANT JULIÀ DE RAMIS

Els germans Roca obriran el restaurant de la Fortalesa de Sant Julià el 16 de maig

SANT JULIÀ DE RAMIS
SALT

L’Espai Gironès celebra el 19è aniversari repartint més de 1.200 regals

SALT
CASTELL I PLATJA DA’RO

La primera llavor de la cooperació Guíxols-Vall d’Aro, al mercat laboral

CASTELL I PLATJA D’ARO

Nova càtedra en sostenibilitat a la UPC de Terrassa en col·laboració amb TÜV SÜD

TERRASSA
GIRONA

Uns 900 infants participaran en la 16a edició de la Fira de la Ciència

GIRONA