«Estem col·lapsats»
Els viatgers s'amunteguen resignats a la planta de sortides de la T1 de l'aeroport del Prat fent llargues cues durant hores per trobar alternatives a la cancel·lació dels seus vols
Superada, una de les informadores de Vueling a la T1 de l'aeroport del Prat, explicava als passatgers quines eren les alternatives per continuar el seu viatge ahir a la tarda. «S'espera fent cua perquè li tornem l'import del bitllet, canvia el vol per demà quan es reobri l'aeroport o agafa un autobús», va indicar. Insatisfeta amb l'explicació, una viatgera li va preguntar quan rebria els diners si canviava el bitllet. «D'aquí un mes o, a curt termini, quinze dies, estem col·lapsats», va admetre mentre assenyalava amb la mà el seu voltant.
Les cues a les finestretes de Vueling serpentejaven de forma inacabable per la planta de sortides de la T1. Pepi Puerto, de Badalona, sortia d'una d'aquestes finestretes de vols estatals amb dos bitllets d'autobús per a dues familiars seves de 80 i 89 anys. Havien de viatjar a Sevilla urgentment perquè tenen un familiar que s'està morint, però a dos quarts de tres del migdia li van cancel·lar el vol. «No hi ha cap mes opció que marxar en autobús», afirmava resignada la dona. A les set de la tarda, Vueling ja preparava autobusos cap a Milà, Roma, Sevilla i Madrid. El problema per a les persones que tenien altres destins pròxims és que s'havien de pagar el transport des d'aquestes ciutats fins els punts on havien d'anar.
Després de l'oferta de la informadora de Vueling, en Bert també pensava a apuntar-se a la llista per anar fins a Milà en autobús. Aquest eslovè havia de sortir cap a Venècia a dos quarts de tres de la tarda. «Ja estava embarcant», es lamentava el jove que ja es feia la idea de recórrer per carretera unes catorze hores.
«Ja estàvem a l'avió»
Les cues a les finestretes d'Air Europa i Spanair també eren eternes. Gairebé al final d'una d'elles cridava l'atenció la mobilitat distreta d'una quinzena de nens. Eren els alumnes de l'escola de Felanitx que havien estat fent una estada d'una setmana a Saragossa. Ahir, havien de tornar cap a Mallorca a dos quarts de quatre de la tarda. «Estàvem dins de l'avió, però la torre de control no va donar permís per enlairar-se i hem hagut de tornar a baixar», va relatar la professora, Maria Faustina Barceló, que tenia la intenció de canviar els bitllets.
El periple de Maria Victoria Astica va ser surrealista. Havia baixat de l'últim vol que va aterrar a la T1 abans de tancar l'aeroport. Al Prat havia de fer escala i pujar en un avió d'Spanair que l'havia de dur a Lanzarote. «M'han deixat tirada a Barcelona, quan ja m'ho podien haver dit a Granada», va criticar. Feia un parell d'hores que s'hi esperava. «Ens han dit que truquem per telèfon, però quan ho faig em diuen que he d'anar a la finestreta», es queixava.
Davant de l'Oficina d'Informació Turística de la terminal també s'aplegaven desenes de persones. Una d'elles era Florencia Lorenzo, una jove argentina, que havia arribat a Barcelona després de fer un creuer i que ahir al vespre havia de volar cap a Madrid. «No ens han donat cap solució», va denunciar. El col·lapse de persones a les sales d'espera i davant de les oficines de les aerolínies contrastava amb la buidor de la zona d'embarcament.
