infraestructures
Banyoles marca el seu territori
L'equip de govern reclama per a l'Ajuntament l'autoritat sobre totes les aigües de la zona de l'estany
El descobriment, fa dos anys, d'una deu al nord de l'estany de Banyoles, que proporciona una gran quantitat d'aigua i de primera qualitat, ha provocat un estira-i-arronsa entre l'Ajuntament i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per determinar qui té els drets sobre aquest tresor. Mentre que l'organisme governamental sosté que les aigües subterrànies són de domini públic hidràulic –i per tant, competència seva–, el consistori inclou la troballa en el conjunt del bé comunal que conformen l'estany i les llacunes de l'entorn, una propietat que es remunta al 1685 i que ratifica una sentència del Tribunal Constitucional del 2002.
Declaració institucional
Fins i tot el ple municipal va aprovar dimecres una declaració institucional en aquest sentit, encara que amb la discrepància dels dos grups de l'oposició, que hi van votar en contra. Mentre que per l'equip de govern (CiU i PSC) en el document es demana simplement que l'Ajuntament s'asseguri de tenir autoritat sobre tot el que fa referència a l'aigua, per a ICV la declaració obre la porta a explotar la deu de Lió, una possibilitat amb la qual ells estan en contra. Per ERC, un tema d'aquest abast requeria un ampli consens que, segons ells, no es va buscar. Per la seva banda, a l'ACA li ha sorprès la declaració institucional perquè –segons ha explicat un portaveu– des d'aquest organisme ja donaven el tema per tancat, pensant que hi havia acord.
La potència del pou de Lió es va descobrir l'estiu del 2008. L'ACA hi estava instal·lant un piezòmetre (un mesurador de la qualitat de l'aigua), quan la perforadora va punxar una vena líquida a 341 metres de profunditat. D'aquell brollador, en sortien cap a 200 litres per segon, més del triple de la quantitat mitjana que s'obté de l'estany.
