La nova era post-Ryanair?

Comença una nova era per a l'aeroport de Girona. Independentment d'a qui es vulgui atribuir la culpa del que ha passat amb Ryanair, el que està clar és que s'ha produït un punt i a part. En aquests temps estem acostumats a sentir que de les situacions de crisi en sorgeixen noves oportunitats. Cal veure, doncs, com es gestiona aquest procés a l'aeroport gironí. Segurament les dues parts podrien haver fet més per acabar amb un acord, però ara cal mirar endavant. Difícilment es repetiran mai més els creixements astronòmics de l'última dècada, prodigiosa. I assolir altre cop la xifra màgica de cinc milions de viatgers sembla ara mateix una quimera.

En tot cas, serà clau el que passi a Madrid amb la nova llei de modernització del sistema aeroportuari. Ahir els membres de l'Agi firmaven conjuntament un comunicat on demanaven sense embuts el traspàs de la infraestructura i una gestió des del territori. La negociació política amb el govern de l'Estat marcarà en quina posició queda l'aeroport de Girona, i el marge de maniobra que tindran els futurs gestors de la infraestructura. D'això en dependran decisions estratègiques com ara la política de taxes i les negociacions amb les companyies. Precisament, la pèrdua de pes de la a companyia aèria irlandesa pot afavorir l'entrada de nous operadors. Amb el vol a Madrid, per exemple, no hauria de ser difícil trobar un substitut per a una ruta que el 2010 va portar 300.000 passatgers. El mateix podria passar amb rutes que Ryanair ha defenestrat, sobretot les interiors, com ara Granada, Sevilla, Màlaga i Eivissa.

Més enllà de la disminució del nombre de vols, la decisió anunciada ahir per Ryanair representa la fi d'un model d'èxit que precisament havia tingut l'aeroport gironí com a gran exemple: les ajudes públiques vinculades directament a la presència d'una companyia en un aeroport i amb uns objectius d'avions i viatgers pactats prèviament. Si Ryanair invalida aquest model allà on més ha triomfat, pot patir efectes col·laterals en altres aeroports similars. Potser per això, i perquè s'ha demostrat que a Girona hi ha mercat, Ryanair ha fet ara una excepció il·lustrativa: quan s'han trencat convenis, ha tancat la base sense miraments. A Girona, en canvi, la mantindrà fins i tot a l'hivern. És cert que amb pocs avions, però també és cert que ho farà sense ajudes econòmiques a la vista.

El que s'ha de demanar a les administracions és que ara siguin capaces, d'una banda, de mantenir un nombre d'operacions digne de Ryanair a Girona, i de l'altra, d'accelerar al màxim les gestions per portar-hi nous operadors.