La història
De quatre gats a 5 milions
Després de més trenta anys d'ostracisme, Ryanair va impulsar la revitalització de l'equipament
L'any 2008 es va assolir una fita històrica, com són els 5,5 milions d'usuaris
Durant trenta anys, l'aeroport de Girona va ser una instal·lació en declivi, que despertava un interès nul a l'administració i que semblava indefectiblement destinada a l'ostracisme. L'arribada de Ryanair el 2002 va permetre que l'aeroport arrenqués el vol fins a una cota inimaginable: un màxim de 5,5 milions d'usuaris, assolit el 2008. Semblava que allò no tenia aturador. Però l'aterratge ha estat forçós.
L'1 d'abril del 1967 es va inaugurar l'aeroport, que va costar 328,5 milions de pessetes. Un 35% d'aquest import el van pagar empresaris gironins. I els terrenys els va cedir la Diputació. Els primers anys de funcionament realment van ser un èxit. La inversió semblava que estava justificada. A principi dels setanta es va superar el milió de viatgers anuals, els vols xàrter anaven en ascens i les instal·lacions es van quedar petites. Així, el 1972 es va inaugurar la nova terminal i el 1975 es van millorar i ampliar les pistes. Però aquesta primera etapa productiva de l'equipament va acabar el 1980, quan Iberia va decidir anul·lar la ruta a Madrid, que s'havia ofert ininterrompudament durant dotze anys. I a partir de llavors el declivi va ser progressiu.
A partir d'aquell moment, es posen en marxa iniciatives una mica a la desesperada amb un únic objectiu: portar gent a l'aeroport. Un mercat de l'avió usat i d'ultralleugers o el Cosmo, un saló destinat a l'aeronàutica, en són alguns exemples. Però no es podia aturar el que semblava inevitable: que l'aeroport es convertís en una via de transport xàrter de temporada. I gràcies. Tot això va provocar que fins i tot la Cambra de Comerç de Girona, amb el suport de la patronal, reclamés la privatització de l'equipament i que se li traspassés la gestió.
Però Ryanair va acabar marcant un nou capítol a l'aeroport de Girona. El seu aterratge, l'any 2002, ho va canviar tot i va convertir la instal·lació en el segon aeroport més important de Catalunya i, així com als anys setanta, fins i tot es va arribar a quedar petit.
De vols xàrters a línies regulars
La companyia irlandesa, especialitzada a potenciar aeroports secundaris i amb una clara política d'abaratir costos, va apostar clarament per la instal·lació gironina, establint vols regulars. Això trencava la dependència dels vols xàrter, l'estigma que fins llavors no s'havia trencat. Es va aconseguir però no sense problemes. I un exemple d'això ha estat l'odissea del vol Girona-Madrid, que ha hagut d'afrontar dificultats contínues per consolidar-se –recordem els intents d'Aviaco a principi dels vuitanta, Air Nostrum a final dels noranta, Air Catalunya i Intermed el 2002, Spanair el 2007 i, finalment, Ryanair–.
Però indiscutiblement, Ryanair s'ha convertit en l'ànima de l'aeroport de Girona. Després de Ryanair han arribat altres companyies però el seu domini i, en contrapartida, la dependència que ha causat, ha estat total.
Anys enrere, els mitjans de comunicació parlàvem d'increment de passatgers i de rutes. El 2004 la companyia irlandesa establia la seva base al sud d'Europa a Girona. I el cim es va assolir el 2008, quan es va arribar als 5,5 milions de passatgers.
Podríem dir, fins i tot, que l'aeroport va arribar a un punt de saturació. Encara són recents en el nostre record aquelles imatges d'un munt de vehicles aparcats en qualsevol racó perquè no hi havia prou aparcaments. Això va impulsar l'Estat, el 2006, a aprovar un nou pla director, amb una previsió de creixement de vint anys.
Des de llavors, s'han anat fent inversions a la instal·lació per adequar-la a la demanda del moment. El ritme de les obres ha estat realment frenètic. Especialment en la construcció d'aparcaments nous. L'esplanada que els primers anys envoltava l'aeroport ara està ocupada per edificis que tenen una capacitat total per a 7.690 vehicles, a part de l'espai que està reservat per a les empreses de lloguer. La terminal s'ha renovat, ampliant de tres a cinc les cintes d'entrega d'equipatges a la zona d'arribades i de nou a quinze les portes d'embarcament, entre altres canvis. Els altres dos passos importants previstos són l'ampliació de la pista i la nova torre de control.
Se sobreviu sense Ryanair?
El domini de la companyia irlandesa a casa nostra sempre ha estat objecte de debat. És bo l'efecte Ryanair? L'aeroport sobreviuria sense aquesta companyia? D'opinions, n'hi ha de tot tipus. Però fa poc que la societat gironina s'ha plantejat aquesta qüestió realment. I ha estat des del començament de les operacions de Ryanair a l'aeroport del Prat, a partir del setembre passat. Ja aquell mateix mes, l'aeroport patia una reducció de l'11% pel que fa al nombre de viatgers. I el 2010 es va caure definitivament del top 10 estatal, amb un registre de 4,8 milions d'usuaris, que significava un descens del 8% respecte al 2009. Malgrat això, el principi d'acord que van aconseguir l'anterior govern de la Generalitat, la Diputació i la Cambra de Girona, semblava garantir l'estada de Ryanair fins al 2016. Però el nou delegat del govern català a la demarcació, Eudald Casadesús, posava en stand by aquest pacte, adduint que no hi havia pressa, ja que el conveni tenia vigència fins a final d'any. O'Leary, president de Ryanair, però, no destaca per ser un home pacient.
