Infraestructures

infraestructures

L'Estat no pensa a alliberar la façana marítima fins al 2030

La secretària general d'Infraestructures insinua a Tarragona que la crisi no permetrà afrontar abans l'operació, que pot quedar lligada a fons europeus, i afirma que l'estació central no es mourà

El govern estatal només veu factible afrontar l'alliberament de la façana marítima de Tarragona “amb l'horitzó” del 2030. Així ho va apuntar ahir, en un acte del Cercle d'Infraestructures a la Cambra de Comerç, la secretària general d'Infraestructures, Inmaculada Rodríguez Piñero, que, si bé va evitar referir-se explícitament al cas tarragoní, va deixar clar que el Ministeri de Foment “ha deixat per a una segona fase” –amb la referència del 2030– les “operacions d'integració urbana” del ferrocarril que formen part del macroprojecte del corredor mediterrani, del qual al març va presentar un primer estudi tècnic. Abans, d'aquí al 2020, l'Estat vol prioritzar la construcció d'una doble via en ample europeu entre la frontera i Almeria –i més endavant fins a Algesires–, sobretot per al transport de mercaderies.

Esperant fons europeus

Rodríguez Piñero també justificava la decisió pel fet que el ministeri té plantejada l'execució d'aquest tipus d'operacions amb la creació de societats mixtes que les afrontin, amb la participació de l'Estat (50%), la comunitat autònoma de torn, en aquest cas la Generalitat (25%) i l'Ajuntament (25%). “El finançament de la part municipal s'afronta sobretot amb les plusvàlues dels terrenys guanyats pel cobriment del tren, i es fa difícil pensar que hi pugui haver plusvàlues a curt o mitjà termini”, raonava. De fet, l'alt càrrec de Foment admetia implícitament que el finançament de l'actuació també dependrà en bona part que el corredor mediterrani sigui inclòs o no enguany en les xarxes prioritàries transeuropees, fet que facilitaria l'arribada de molts més fons a l'Estat per al conjunt de projectes de l'eix. “L'horitzó de la inclusió en la xarxa europea és el 2030 i, tot i que són importants per al confort a les ciutats, el que té menys prioritat davant Brussel·les són les operacions d'integració urbana”, concloïa. De fet, tal com ja va avançar El Punt, l'estudi tècnic presentat al març ja deixa ben clar que els trens de càrrega tindran prohibit usar el nou traçat subterrani per Tarragona, per la qual cosa es farà necessari tenir enllestida abans la nova línia específica per a mercaderies des del port cap a Europa, que s'ha de fer de nou pel traçat de l'antiga Reus-Roda.

Rodríguez Piñero, en canvi, sí que va incloure entre les obres que s'han previst d'aquí al 2020 la línia d'alta velocitat –per a passatgers i mercaderies– entre Castelló i Tarragona. “De vegades no es pot invertir més perquè la situació dels projectes no ho permet, i en aquest cas no hi podem posar diners ara perquè s'està fent l'estudi informatiu”, indicava.

L'estació central, a Reus

Tot i que ara les obres estan aturades per les retallades pressupostàries, la responsable estatal va defensar el projecte i la ubicació de l'estació central prevista al sud de l'aeroport de Reus, després que durant la campanya electoral els principals partits de Tarragona en demanessin la retirada per situar-la a la capital. “Hi ha d'haver una ubicació i un consens amb el territori, i aquesta decisió està presa i consensuada”, assegurava, taxativa. “L'ideal és que les estacions siguin al centre, però no sempre és la millor solució, i si hi ha dues grans ciutats properes i rivals, com li dónes a una i no a l'altra?”, etzibava.

Ricard Riol, president de l'associació Promoció del Transport Públic, li va demanar que la terminal estigués connectada a la línia convencional actual per facilitar-hi l'accés des d'ambdues ciutats, però Rodríguez Piñero també va defensar: “La intermodalitat no és prioritària ara mateix; s'ha de veure quina és la millor manera de prestar un servei públic perquè no tot es pot costejar, i un servei de bus també pot ser el més eficient”.

Cap banc vol finançar els túnels de l'A-27 a Lilla

La secretària general d'Infraestructures també va desvelar que Foment havia intentat aplicar una fórmula de finançament publicoprivada al tram de l'autovia A-27 que va aturar el 2010, per l'alt sobrecost, entre Valls i Montblanc. “El problema és que vam parlar amb les entitats financeres i cap no ho vol assumir pel seu enorme risc geotècnic”, va explicar, atesa la presència d'argiles expansives que ja van obligar a refer el projecte dels túnels de Lilla. Foment està acabant de negociar ara la rescissió de contracte amb l'empresa, prèvia nova licitació, si bé Rodríguez Piñero assegurava: “L'obra sens dubte és prioritària i s'hi reservarà un forat al pressupost”, tan bon punt acabi el procés. Foment, això sí, tindrà “del tot acabat l'any vinent” el tram de Tarragona al Morell, i està fent l'estudi informatiu entre Montblanc i Lleida, on es planteja l'opció de rescatar l'AP-2, ara infrautilitzada. L'alt càrrec, a més, admetia que han tingut problemes per pagar les expropiacions, i que els afectats de l'A-27 “ja haurien d'haver cobrat”. En tot cas, va assegurar que s'ingressaran “abans de fer noves licitacions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Figueres s’aboca a les Fires i Festes de la Santa Creu

FIGUERES

Colau acusa el PSOE d’haver tolerat el ‘lawfare’ que ara pateix

barcelona
SOCIETAT

El barri gironí del Pont Major, un dels ‘Barris amb Futur’ de la Generalitat

girona
societat

Oposicions per cobrir 9.344 vacants de docent

barcelona
seguretat

Busquen un ganivet perdut a la cuina de Quatre Camins

barcelona
societat

Alerta per inundacions fins demà al matí

barcelona
enogastronomia

Els caves de Guarda Superior, al marge de les mesures extraordinàries per la sequera

Barcelona/TIANA
energia

Vandellós II incia l’operació de recàrrega de combustible

barcelona

Concentració a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis contra els barracons

sant julià de ramins