El Prat sortirà a la venda per 1.600 milions d'euros, 2.000 menys que Barajas
La concessió serà per vint anys, prorrogables cinc anys més, i s'haurà d'adjudicar a finals d'any
La Generalitat reclama més pes en la societat
El futur de l'aeroport de Girona també depèn del que passi al Prat, ja que la privatització de l'aeroport de Barcelona comportarà un nou escenari. Probablement hi haurà un augment de taxes per fer rendible la inversió, i això podria afavorir que algunes companyies valoressin traslladar operacions a aeroports secundaris com el de Girona.
I ahir el consell de ministres va donar el primer pas i definitiu per a la licitació del Prat amb un preu inicial de 1.600 milions d'euros, mentre que en el cas de Barajas en vol més del doble, 3.700. A banda d'aquestes quantitats, s'establirà un cànon anual del 20% amb un mínim garantit que en el cas de Barcelona serà de 80 milions d'euros. L'adjudicació dels serveis es farà per vint anys amb una pròrroga de cinc anys.
Amb aquesta operació, es donarà entrada a capital privat fins el 49% d'Aena Aeroports. Al novembre està previst que es resolgui el concurs, i a partir de la primavera del 2012 s'espera que les empreses hi comencin a operar. Abans que això passi, es crearan dues societats que exerciran les tasques de control i vigilància, i aquí és on s'establirà el paper que hi tindran governs territorials, ajuntaments i cambres de comerç. Segons el ministre José Blanco, “avui fem un pas més en la reforma del sistema aeroportuari per fer-lo més eficient i competitiu”.
Pel que a les negociacions pels aeroports secundaris catalans, fonts de Foment subratllaven ahir que del que es tracta és d'aconseguir un servei “tan òptim com sigui possible i rendible”, com s'espera obtenir en el cas del Prat, i per això no és necessari un traspàs, però sí mecanismes que assegurin “una bona gestió”, concloïen. I en aquest punt es negociarà com s'encabeix el govern català, els ajuntaments implicats i la societat civil en aquest nou model.
Les mateixes fons suggerien que la gestió compatida que temps enrere es reclamava per al Prat es pot acabar aplicant en aquests aeroports de menys volum de trànsit però que, com en el cas del de Girona, no són deficitaris. Altres fons, però, insistien que la negociació no està tancada i no es descarta que el govern espanyol acabi cedint algun dels aeroports que ara per ara es nega a desclassificar. En tot cas, el que sembla força segur és que al final del procés no només el Prat tindrà un estatus especial amb l'entrada de capital privat, sinó que altres infraestructures catalanes poden sortir del model comú de gestió estatal, pensant en Girona.
Recoder vol garantir el pes català
El conseller de Territori i Sostenibilitat Lluís Recoder va explicar ahir que no acceptarà que el Prat es converteixi en una infraestructura “subsidiària” de Barajas. Valorant la decisió del Consell de Ministres, va dir que es tracta d'un pas important per trencar el model únic de gestió, i que per això no s'acceptarà que la mateixa empresa guanyi en el Prat i Barajas. A més, va apostar per garantir el pes de la societat catalana en la futura societat de vigilància i control de la concessió, que és el paper que ha reservat Foment per a la Generalitat. De fet, el govern vol negociar un paper més destacat en aquest àmbit.
