Minimalista i lluminosa

Sempre hi ha alguna cosa estranya quan ets en un espai poques hores abans que s'obri al públic. La carcassa és real però l'entorn és irreal, un curiós pròleg d'una situació que mai més tornarà a ser viscuda. I aquesta és la sensació que es vivia ahir, en arribar amb cotxe a la T1, després de prendre el desviament de la C-31 i agafar una carretera deserta amb l'única presència del personal de seguretat que indicava com arribar a un pàrquing grandiós de set plantes.

Els periodistes feien una cua ordenada per accedir al punt on s'inauguraria la terminal, i el personal de l'aeroport complia amb eficàcia la ingrata tasca d'ordenar que es traguessin qualsevol objecte metàl·lic que portessin al damunt per passar pel control de seguretat. No deixaven passar ni les monedes de cinc cèntims. I un cop superat el control, amb una primera ullada es feia evident que la terminal és àmplia, minimalista, harmònica i lluminosa, molt lluminosa. Ja ho va dir el president Zapatero en el seu discurs, tot elogiant el pare de la criatura –pel que fa al disseny–: «Ricardo Bofill ha portat la llum del Mediterrani a la terminal», amb un intel·ligent joc de claraboies que aporten una claredat ressaltada pel beix del sostre i el verd aigua dels panells que amaguen l'aire condicionat.

160 periodistes i 800 convidats. Tota la classe política –gairebé– i empresarial del país. Molta corbata, molt taló, molta encaixada de mans i moltes cadires. Ricardo Bofill fill feia fotografies de l'obra del progenitor. I, en primera fila, el director de l'aeroport, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, el secretari d'estat de Planificació i Infraestructures, el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, Artur Mas, Joan Saura, Jordi Hereu, Ernest Benach. L'alcalde del Prat, l'alcalde de Sant Boi, l'alcalde de Viladecans. A prop, més polítics i empresaris. I, en una trista vuitena fila, els alcaldes de Castelldefels i Gavà, que es prenien amb humor la llunyania respecte dels seus homòlegs d'altres municipis deltaics menys castigats pel soroll dels avions. «Ja veus, als patidors ens han col·locat lluny», deien divertits.

Hi regnava el bon humor. La infraestructura més important de Catalunya dels últims vint anys no s'inaugura cada dia. I un vídeo resumia, en un to èpic i grandiloqüent, el recorregut de la T1 des que el món és món fins al dia d'ahir. Tothom s'omplia la boca amb la importància de l'aeroport com a motor econòmic de Catalunya i de l'Estat. Però, subterràniament, com les aigües que banyen el subsol de la infraestructura, un advertiment: ara cal gestionar-lo. I gestionar-lo bé. Ho va dir el president José Montilla, que va reclamar el paper rellevant que des de fa temps exigeix la Generalitat. Ho va comentar també l'alcaldessa de l'Hospitalet: «És una terminal molt maca, i caldrà veure ara com funciona.» Ho va recordar, des de la lluita que porta amb Castelldefels, l'alcalde de Gavà: «Tenim el compromís d'Aena de no canviar la configuració de les pistes perquè els avions molestin el mínim possible». El viatge de la T1 ja ha començat.