Un 30% dels pacients atesos a l'atenció primària tenen un trastorn mental
En els últims dos anys, i a causa de la crisi econòmica, el nombre de consultes als especialistes ha augmentat un 10%
Segons el mateix estudi, el 71% de les persones a les quals se'ls ha diagnosticat un trastorn mental són ateses exclusivament pel metge de família, i un 27,8% també reben atenció d'un especialista. Un 55% dels pacients d'atenció primària amb diagnòstic d'algun trastorn mental han rebut prescripció de psicofàrmacs. I entre les diverses dades de l'estudi, crida l'atenció el fet que un 4% dels pacients que són derivats a l'especialista en salut mental no tenen un diagnòstic clínic de trastorn mental sinó «problemes de la vida».
D'acord amb l'estudi esmentat i d'altres d'anteriors, els experts preveuen que una de cada quatre persones pot tenir un trastorn mental al llarg de la seva vida. I les dones, en general, presenten una prevalença superior respecte dels homes. Anualment, un 14% de les dones i un 7,5% dels homes tenen algun tipus de trastorn mental. I la prevalença a Catalunya és superior a la mitjana de l'Estat espanyol i és més semblant al perfil d'Europa. L'ansietat i la depressió són la segona causa de mala salut percebuda després del dolor i malestar (un 28% en les dones i un 14% en els homes) i de pèrdua d'anys de vida viscuts amb qualitat. La qualitat de vida de les persones que tenen ansietat o depressió és del 20% respecte de la mitjana de la qualitat de vida de la població catalana.
Actualment, la depressió és la tercera causa de discapacitat al món, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). I els experts adverteixen que l'any 2030 la depressió serà el principal factor de pèrdua de salut de la població i superarà les malalties isquèmiques i els accidents de trànsit.
La millora de la salut mental és una de les prioritats polítiques del Departament de Salut. D'acord amb el pacte europeu, s'ha volgut prioritzar el desplegament del pla director de salut mental i addiccions, que va ser aprovat pel govern de Catalunya el juny de l'any 2006 i que es va elaborar amb la participació de les famílies, els usuaris, els professionals, les societats científiques, els col·legis professionals i les entitats proveïdores. En els últims anys, Salut ha donat prioritat el desenvolupament del pla director de salut mental i addiccions. S'ha prioritzat el desenvolupament dels serveis i dispositius comunitaris i també s'han dut a terme diverses accions per millorar la promoció i la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions.
L'opinió dels gironins
Un 26% de les gironines creuen que tenen depressió o ansietat, una quantitat molt elevada en comparació amb el que declaren els homes sobre aquests trastorns, als quals els afecta en un 10%. Així es desprèn dels resultats de l'Enquesta de Salut de Catalunya (Esca) del 2006 entre la població gironina. No obstant això, els especialistes destaquen que una cosa és el que declaren les persones en una enquesta –és a dir, el nom amb què denominen un determinat malestar– i una altra de molt diferent el diagnòstic dels metges. Analitzant les dades per consum d'antidepressius i pastilles per dormir receptades pels metges, es veu clarament que les gironines en prenen més que els gironins. El consum d'antidepressius, per part de les dones, és del 9% i el de pastilles per dormir, un 10%. Entre la població masculina, el consum d'aquest tipus de fàrmacs és de l'1% i el 3%, respectivament.
La salut dels joves
Un 6,8% dels infants i dels adolescents entre 4 i 14 anys tenen, en un any, algun trastorn mental. A diferència del que passa amb els adults, els nens presenten una probabilitat més gran de tenir un trastorn mental que les nenes; una probabilitat que s'accentua en el grup d'edat d'entre 8 i 11 anys. Entre els infants, la probabilitat de tenir un trastorn mental augmenta de manera important segons la classe social. En aquest sentit, s'ha constatat que els infants que viuen en el si de famílies més desfavorides tenen cinc vegades més probabilitats de tenir un trastorn mental. Així, el risc que un infant que pertany a una classe social afavorida tingui un trastorn mental és d'un 1,8%, mentre que entre els nens de famílies més pobres el percentatge augmenta fins a l'11%. Per això les administracions tenen tan d'interès a promoure polítiques de prevenció des de la infantesa.
El cost de la depressió
A banda de l'impacte que té en la salut de les persones, una de les qüestions que les administracions tenen en compte a l'hora d'analitzar les conseqüències dels trastorns mentals és la repercussió econòmica. Des d'aquest punt de vista, la depressió suposa una despesa important dins del conjunt de les malalties mentals. L'any 2006, el cost de la depressió a Catalunya va ser de 736.003.083 euros, un 0,38% del PIB. Els costos directes –l'atenció primària, l'especialitzada, l'hospitalària i la prescripció de fàrmacs– van ser de 156.220.511 euros (un 21% de la despesa), i la resta –579.782.572– van ser per cobrir els costos indirectes. Els costos indirectes inclouen les baixes laborals, les pensions per incapacitat permanent i els suïcidis. I és que el suïcidi d'una persona deprimida –si és jove, és clar– representa la pèrdua de mà d'obra productiva.
