El nombre de donacions i trasplantaments d'òrgans creix fins a un rècord històric
Els creixements se situen al voltant del 25 per cent en tots dos casos, i s'ha reduït el percentatge de la negativa a donar
Aquest any destaca, sobretot, l'increment del 42 per cent de les donacions per mort encefàlica i del 9 per cent de la donació per trastorns per insuficiència cardíaca i problemes de circulació. En conjunt, s'ha passat dels 142 donants del mateix període de l'any passat fins als 178. A tot això cal afegir-hi que ha baixat el nombre de les negatives a la donació expressades per les famílies dels donants: d'un 20,2 per cent de finals de l'any passat fins al 15,1 per cent del mes d'agost. El nombre de trasplantaments ha incrementat també espectacularment; fins al 22,9 per cent. Roser Deulofeu ha aclarit que les xifres sobre donacions i trasplantaments renals són les més significatives. Dels 288 trasplantaments realitzats entre el gener i l'agost del 2008 s'ha passat, aquest any, als 354, i cal tenir en compte que el total de l'any passat va ser de 471. Destaquen els trasplantaments renals procedents de donants vius, un 121 per cent més: dels 40 d'entre el gener i l'agost del 2008 als 88 del mateix període d'aquest any. I en aquest apartat sobresurt el primer trasplantament renal creuat entre dues parelles adultes, una de Catalunya i una d'Andalusia. Quant a la resta de trasplantaments, les taxes es mantenen: del gener fins a l'agost se n'han registrat 137 d'hepàtics, 28 de cardíacs, 33 de pulmonars i 19 de pancreàtics. A les comarques gironines, el nombre de donants del gener fins a l'agost ha estat de 6 persones, una menys que el 2008, tot i que cal tenir en compte que hi ha molts donants gironins que es comptabilitzen en centres hospitalaris de Barcelona, on són traslladats per la gravetat dels casos o per assistència específica. A la demarcació, s'han fet durant el mateix període 32 trasplantaments de ronyó (24 l'any passat); 4 d'hepàtics (un el 2008) i 4 de pulmonars (un el 2008). Les operacions es fan a Barcelona.
Les llistes d'espera es mantenen estables, pels volt de les 1.200 persones. Durant els últims anys, s'ha reduït el nombre d'accidents de trànsit –un 7%– i, per tant, els traumatismes cranioencefàlics, i els plans de salut han fet baixar el nombre d'infarts i el de vessaments cerebrals. El temps d'espera és de 36 mesos. Per contra, s'ha produït un increment del 28% dels donants que provenen de les UCI. Són malalts amb mort encefàlica a qui es manté el cor bategant artificialment. A més, i gràcies a un programa pioner del clínic, ha incrementat en un 6 per cent la xifra dels donants vàlids d'accidents de trànsit.
La doctora Deulofeu diu que, més enllà de les eventualitats naturals, que varien d'un any per altre, les xifres històriques són fruit de la legislació actual, del sistema sanitari i l'organització i de la millora de les tècniques i equipaments, i que tot plegat respon a un pla estratègic que es va crear el 2005. A tot això cal afegir que els criteris per acceptar donants s'han ampliat, que han baixat les negatives a la donació i que ha millorat l'efectivitat dels equips de valoració. El resultat és més espectacular si es té en consideració que les taxes de donacions i trasplantaments són de les més altes del món i que Catalunya ha rebut molta població nouvinguda que sol ser jove i, per tant, amb menys probabilitat de ser donant.
Donants per llei
Tothom és donant per llei, però qui vulgui assegurar la donació dels òrgans un cop mort ha de manifestar-ho a la família. Qui no en té ha d'anar a un hospital i deixar-ne constància a través d'una manifestació de voluntats anticipades. En el cas de les comarques gironines, una altra manera és obtenir un carnet de donant a l'oficina d'atenció a l'usuari de l'hospital Trueta. Hi pot haver el problema que es pot perdre o que l'usuari no el dugui a sobre quan cal. Per això és tan important manifestar-ho a la família directa i, a més, convèncer-la. I és que tal com diu la coordinadora d'extraccions del Trueta, Laura Piñeiro, per no afegir dificultats al dol de les famílies –la negativa prové generalment de qüestions religioses, ètniques o culturals– mai es va en contra de la seva voluntat. Es podria donar el cas, però, que la família d'un receptor pogués arribar a denunciar a la d'un donant amb carnet que s'hagués negat a complir la voluntat del difunt. Per Roser Deulofeu, una donació de tots els òrgans és una donació de 56 anys de vida. Tot plegat és qüestió de solidaritat; de decidir si es deixen podrir els òrgans o si es vol donar vida.
