Ascó és un dels candidats a l'MTC amb menys zona del terme municipal exclosa

Hi ha tres municipis més amb pocs espais protegits, mentre que la resta tenen múltiples figures de conservació

Els nou candidats a l'MTC –tot i que Torrubia de Soria ha descartat la candidatura encara figura a la llista de la comissió interministerial– disposen d'una fitxa del terme municipal en què es determinen les àrees que queden descartades per emplaçar-hi el cementiri nuclear. Els criteris d'exclusió que ha establert l'Estat fan referència a l'existència d'espais naturals protegits, espais protegits pel Ministeri de Defensa, vies pecuàries, muntanyes d'utilitat pública i patrimoni històric arqueològic. En el cas d'Ascó, només una part del terme està afectada, tot i que molt a la vora té importants espais naturals.

Ascó.

El Pas de l'Ase està catalogat com a zona de protecció de les aus, lloc d'interès comunitari i pla especial d'interès natural, per la qual cosa aquest espai queda exclòs, segons la comissió interministerial, per a la selecció de l'emplaçament de l'MTC. Aquest espai ocupa una part situada de l'est del terme municipal d'Ascó. També estan protegides les serres de Pàndols i Cavalls, però la figura de protecció només afecta una part del sud del terme municipal. Pel que fa a les vies pecuàries, no estan classificades, per la qual cosa no es recullen a la fitxa. Ascó té béns d'interès cultural (BIC): el castell d'Ascó i el d'Arnes, les muralles i la Torreta de la Vila. Tot i això, els terrenys que ha reservat l'Ajuntament per construir l'MTC i el centre tecnològic associat, al costat de la central nuclear, no estan afectats per cap mesura de protecció.

Albalá.

Aquest municipi d'Extremadura és el candidat a l'MTC amb menys superfície afectada pels criteris d'exclusió. No té parcs naturals ni cap espai de la Xarxa Natura 2000 i tampoc muntanyes d'utilitat pública. A la zona nord d'Albalá hi ha una via pecuària que va fins a Valdefuentes. La distància al nucli de població més important, Càceres, és de 43 quilòmetres.

Congosto de Valdavia.

Bona part del terme d'aquesta localitat de Castella i Lleó forma part de la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa queda exclosa per instal·lar-hi el magatzem de residus nuclears. Concretament, està protegida la ribera del Pisuerga.

Melgar de Arriba.

Està situat a 99 quilòmetres de Valladolid i les zones nord i est del terme municipal són zones d'especial protecció de les aus. També hi ha una via pecuària que creua de sud-oest a nord-est el terme. El cert és que queda poc espai per fer compatibles els valors naturals del poble amb el cementiri de residus nuclears.

Santervás de Campos.

També a la província de Valladolid (la capital és a 90 km), més del 50% del terme municipal és zona d'especial protecció per a les aus, hi ha vies pecuàries i jaciments arqueològics romans i medievals.

Torrubia de Soria.

Tot i que aquest municipi ha decidit retirar la candidatura, encara figura a la llista d'admesos per part de la comissió interministerial. Malgrat tot, la totalitat del terme de Torrubia de Soria està catalogat com a zona de protecció de les aus, raó per la qual és incompatible amb l'MTC.

Villar de Cañas.

Està poc afectat per figures naturals de protecció, tot i que hi ha un parell de vies pecuàries que travessen el terme d'aquest municipi de Castella - la Manxa.

Yebra.

És l'altre candidat avalat per l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (igual que Ascó). Una petita part de Yebra està afectada per la Xarxa Natura 2000 i també per una via pecuària.

Zarra.

L'única candidata del País Valencià a l'MTC té la major part del terme municipal tacada per àrees de protecció. La vall d'Ayora i la serra del Boquerón són espais d'importància comunitària. També hi ha vies pecuàries i muntanyes d'utilitat pública, com la Palomera i Atalaya.

Difícil encaix urbanístic

La Generalitat va presentar dijous de la setmana passada al Ministeri d'Indústria les al·legacions al magatzem de residus nuclears, una documentació que va ser entregada pel Departament d'Economia i que se centra en tres àmbits: l'urbanístic, el mediambiental i el patrimonial. Pel que fa a l'urbanisme, l'informe de la Generalitat conclou que l'MTC té «un difícil encaix en els sectors urbanitzables del terme municipal d'Ascó». En aquest sentit, el govern fa referència al fet que els sectors urbanitzables són residencials o industrials, però, en aquest últim cas, compatibles amb la ubicació d'habitatges vinculats a l'activitat econòmica. En l'aspecte patrimonial, l'informe sosté que caldrà fer un estudi per avaluar l'afectació sobre el patrimoni cultural, ja que de moment no s'ha concretat l'emplaçament. Finalment, en l'àmbit del medi ambient les al·legacions fan referència a l'existència de quatre espais naturals: el Pas de l'Ase, el sistema prelitoral meridional, els tossals d'Almatret i Riba-roja i la ribera i les illes de l'Ebre, declarades llocs d'interès comunitari. El govern considera que la protecció d'aquests espais es pot veure compromesa pels efectes ambientals generats per la instal·lació del magatzem. La proximitat de la presa de Riba-roja és un altre dels inconvenients, segons el govern.

Presenten una queixa a Europa

L.M

Les entitats ecologistes Greenpeace, Ecologistes en Acció i Tanquem les Nuclears han presentat una queixa al comitè de peticions del Parlament Europeu perquè consideren «il·legal» el procés que ha seguit el Ministeri d'Indústria per seleccionar l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears. Els grups ecologistes sostenen que l'Estat no ha respectat la normativa europea, el conveni Aarhus, que deixa clar que s'ha de respectar la participació del públic en la presa de decisions sobre el medi ambient. A més, el conveni Aarhus fa referència directa al sector de l'energia i al tractament de residus nuclears. «En lloc d'un procés participatiu, el Ministeri d'Indústria ha fet un decret i ha comprat les voluntats dels alcaldes posant diners sobre la taula», va dir el portaveu d'Ecologistes en Acció, Eloi Nolla. A més de la queixa a Europa, les entitats conservacionistes van presentar un recurs a l'Audiencia Nacional contra la resolució de l'Estat de l'MTC i ha estat la mateixa Audiència la que els ha proposat que presentin la queixa a Europa. «Amb aquest procés, el govern de l'Estat vol donar a entendre que el problema dels residus nuclears està resolt i que pot allargar la vida de les nuclears», va denunciar la delegada de Greenpeace a Catalunya, Rosa Martínez, que considera que aquest MTC no és «imprescindible». En aquest sentit, Ecologistes en Acció i Greenpeace reclamen a l'Estat que fixe un termini de tancament de les nuclears per després abordar la problemàtica dels residus nuclears i la possible construcció d'un magatzem.

Tot i que Europa no pot aturar el procés de selecció de l'MTC, les entitats ecologistes esperen que faci un advertiment o que impose una sanció econòmica a l'Estat perquè aquest opte per anul·lar el procés. «L'MTC no és necessari», va concloure Nolla.

Risc de contaminació

EL PUNT

Ecologistes en Acció ha denunciat que el disseny del projecte de magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears que estudia Enresa no garanteix la integritat de les varetes de combustible gastat. Segons el grup ecologista, les varetes podrien trencar-se amb el consegüent risc de contaminació a l'hora de recuperar els residus radioactius que sortirien als cilindres d'emmagatzematge. «L'emmagatzemament dels residus en sec i a altes temperatures, a uns 400 graus centígrads, el gran flux de radioactivitat sobre les varetes i les deficiències microscòpiques presents al metall podrien fer-les augmentar a poc a poc de grandària amb la possibilitat no menyspreable d'arribar al trencament», ha alertat Ecologistes en Acció. Una possibilitat que Enresa ha negat, i ha assegurat que el disseny de l'MTC impedeix que es produeixin danys en la integritat dels residus d'alta activitat. Segons l'empresa estatal que gestiona els residus radioactius, hi ha estudis que demostren que les temperatures i l'emmagatzematge en sec no provoquen una degradació de les varetes de combustible gastat. A més, Enresa recorda que l'MTC preveu dues barreres de confinament del materials emmagatzemats: la càpsula i el tub.

«No hi ha consens social»

L.M

El president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Bernat Pellissa, ha fet una valoració positiva de l'enquesta que el gabinet Ceres va dur a terme al febrer sobre la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear i que El Punt va publicar en l'edició d'ahir. «És una enquesta encarregada per l'Ajuntament d'Ascó i no fa altra cosa que posar de manifest que a la Ribera d'Ebre no hi ha consens social entorn de la candidatura», ha manifestat Pellissa. En aquest sentit, cal recordar que un 58% dels enquestats a la comarca de la Ribera d'Ebre van respondre que estan poc o gens a favor de la instal·lació de l'MTC a Ascó, un percentatge que varia si es té en compte només el municipi d'Ascó, on són un 27% els que rebutgen el projecte.

Pellissa coincideix amb el 60% dels enquestats, a la Ribera d'Ebre, que consideren «valenta» la decisió de l'Ajuntament d'Ascó de presentar una candidatura al magatzem de residus nuclears. «S'ha de reconèixer que és una aposta valenta, encara que no ens agrade i no sigui encertada», diu el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. «És una decisió que va en contra de la voluntat del Parlament de Catalunya», hi afegeix Pellissa, que considera que aquesta valentia rep l'empenta d'«interessos econòmics». El Consell de la Ribera d'Ebre no podrà recórrer contra l'acord plenari de l'Ajuntament d'Ascó de presentar candidatura a l'MTC, però espera que l'Estat descarte com més aviat millor aquesta candidatura amb l'objectiu d'evitar una fractura social a la comarca. «Vivim un moment d'incertesa que està marcat per interessos econòmics i polítics», va assenyalar Pellissa. El Ministeri d'Indústria té previst resoldre al juny el procés de selecció del municipi on s'instal·larà l'MTC, un procés en què Ascó competeix amb set candidats més.

«Difícilment» triaran Ascó

Ò.M.J

El coordinador parlamentari del PSC a Madrid i diputat per Tarragona, Francesc Vallès, va admetre ahir que l'enquesta del Ceres no fa sinó constatar que no hi ha consens social, tot i que les enquestes no siguin l'única via de ponderar-lo, i va transmetre que això s'afegeix a la falta de consens territorial i institucional, per la qual cosa «difícilment» el govern espanyol triarà Ascó com a seu de l'MTC. «Zapatero, el ministre d'Indústria i les mateixes bases del procés de selecció de la seu han dit que es prendrà la decisió atenent el consens; Montilla ja ha dit que no n'hi ha, de consens, i se'm fa difícil creure que el govern espanyol prengui una determinació en contra del criteri del President, del Parlament i de la comunitat autònoma», va concloure el dirigent socialista reusenc. Vallès va defensar el pas endavant de l'alcalde d'Ascó, el convergent Rafel Vidal, en el sentit que és «una decisió respectuosa», en la mesura que Ascó «creu que és bo per al municipi i per al territori», però «la decisió final per part de l'Estat s'ha de prendre en funció d'un consens que no hi és».

Puig, contra Montilla

No comparteix aquesta posició sobre la influència del discurs de Montilla el secretari general de Convergència Democràtica, Felip Puig, que ahir, en la línia del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va acusar els governs socialistes de Catalunya i de Madrid de fer el joc als interessos d'Ascó: «Li estan dient que tiri endavant, que el govern espanyol ja li donarà suport.» «Montilla i el govern català fan grans declaracions, però no faran res; s'estan inhibint, i això que és un govern que prohibeix fer qualsevol barraca d'eines», va dir Puig, en declaracions a Ràdio Móra d'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.