opinió
Sense planificació
Què està passant a la universitat que davant les retallades no badem boca? No hi tenim res a dir, o és que fa massa temps que acceptem passivament que ens diguin què hem de fer i com? Sembla que ja no ens quedi capacitat de reacció, justament quan ens estem jugant el futur de la universitat mateixa. Perquè el problema no són unes retallades que, efectivament, podríem entendre com a reajustaments necessaris i, fins i tot, com una oportunitat de racionalització. El problema és que no sabem per quina raó les retallades s'estan programant d'una determinada manera i no d'una altra. Quina planificació de futur hi ha darrera de les actuacions que s'estan emprenent ara? Quines conseqüències tindran per als estudis universitaris i per a la naturalesa mateixa de la universitat? Com que en la vida quotidiana tots basem el nostre comportament present en les conseqüències de futur que preveiem, és de suposar que no hi ha ningú tan insensat per dir que a la universitat les accions presents no tindran conseqüències, o que no podem saber quines seran.
Com passa en d'altres àmbits, a la universitat no hi ha cap estudi que mostri què és necessari ni què és inútil, qui és necessari ni qui és prescindible. Per tant, les retallades, en el millor dels casos, es fan de forma lineal, seguint allò que a Catalunya hem criticat tant que és el “café para todos”. Així no cal prioritzar; així tothom s'enfada una mica però s'eviten els greuges comparatius. I així, també, queda amagat el fet que les estructures de govern resten intactes.
Si l'objectiu de la universitat és la recerca i la formació de científics i professionals, quan s'empren una retallada que afecta profundament la docència i la recerca hi ha algunes preguntes indefugibles: per què les retallades comencen per la docència? I com es podrà mantenir en el futur una oferta de qualitat? Podrem seguir parlant, sense cinisme, d'excel·lència, de voluntat d'atènyer nivells d'excel·lència, quan s'aprima l'oferta docent i se suposa que els professors podem anar augmentant les nostres hores de classe tant com calgui? Com se'n ressentirà la recerca?
Fins aquest moment el que està en risc és el treball i la qualitat del treball. L'amenaça, però, va més enllà: és la universitat mateixa la que perilla. La universitat de Girona pot esdevenir altra vegada un col·legi universitari (el nom no té importància), un apèndix d'alguna universitat gran de Barcelona, o alguna cosa semblant. I el que és més greu: tot plegat sense estudis econòmics seriosos (si hi són ningú els ensenya), sense anàlisis de qualitat, de mercat, d'impacte territorial, etc. No és catastrofisme, és el que aquests dies se'ns va insinuant.
Però els universitaris no podem oblidar que tenim una responsabilitat social i una responsabilitat en el territori. Podem seguir callant?
Els signants
Signen:
