Qüestió d'estratègia

Un cop superat el primer dia, els alumnes respiraven ahir entre nerviosos (perquè les matèries que tocaven feien un cert respecte) i desitjosos de superar el tràngol. Sent més i menys conscients, tots havien dissenyat una estratègia per afrontar les proves amb una mica de tranquil·litat. A alguns els serveixen força les classes de repàs que els professors imparteixen abans dels tres dies clau, altres van pel seu compte i opten per la reclusió a casa o a la biblioteca, mentre que els altres entenen que allò que no s'ha fet durant el curs ja no té remei en quatre dies. Un dels més relaxats, malgrat que havia pitjat l'accelerador a última hora, era Aaron Martínez, de l'IES de Constantí, que ha col·locat periodisme en la primera opció d'estudis però que, en canvi, no vol ni sentir a parlar de la nota de tall: «No vull saber-la per no encaparrar-me.» N'hi ha que tenen força clar que serà elevada i emprenen la selectivitat com un joc a cara o creu. Però fins i tot així, cal saber com s'ha de jugar. Joel Valverde i Albert Sáenz ho tenen clar: «Has de fer-ho bé en les matèries comunes i esgarrapar punts de les de modalitat buscant les preguntes fàcils.» Però inevitablement «tothom fa les seves travesses»: per exemple, segons convergien ahir professors i alumnes, Plató va vèncer Hume en el duel filosòfic perquè molts estudiants havien descartat aquest últim a l'hora de cremar-se les celles i s'havien centrat en un valor segur com Plató. En llengua, en canvi, l'estratègia va per una altra banda i l'important «és la pregunta 3»; «si el text és difícil, la pregunta 3 és fàcil», i viceversa.

El curs vinent, tanmateix, potser caldrà canviar de tàctica en aquesta partida, però, de moment, els docents no disposen de cap reglament per disputar-la i hauran d'esperar un cop de sort (a falta de la previsió del departament corresponent).