Ensesa organitzava autobusos setmanals, i fins i tot vaixells, des de Barcelona fins a s’Agaró. Era la millor manera de garantir-se clientela i afavorir que s’enamoressin del lloc. Però en l’estratègia comercial va tocar moltes tecles que permeten resseguir l’evolució de disciplines com ara el cartellisme –des de les il·lustracions clàssiques dels anys vint, dissenys avantguardistes dels anys de la República o l’estètica més conservadora durant la dictadura–, i descobrir que, a més d’arquitecte, el mateix Masó es va implicar en la confecció de rètols o un banderó propi per a la urbanització. L’aparell propagandístic incloïa l’edició de la Revista de s’Agaró, amb periodicitat anual i traduïda des del 1955 al francès o l’anglès. I no hi van faltar viatges de premsa, que van afavorir articles en mitjans internacionals, fins i tot al Herald Tribune, que van donar-li coneixement mundial.