Urbanisme

PROMOCIÓ INTENSA

Estratègia comercial pionera

Ensesa organitzava autobusos setmanals, i fins i tot vaixells, des de Barcelona fins a s’Agaró. Era la millor manera de garantir-se clientela i afavorir que s’enamoressin del lloc. Però en l’estratègia comercial va tocar moltes tecles que permeten resseguir l’evolució de disciplines com ara el cartellisme –des de les il·lustracions clàssiques dels anys vint, dissenys avantguardistes dels anys de la República o l’estètica més conservadora durant la dictadura–, i descobrir que, a més d’arquitecte, el mateix Masó es va implicar en la confecció de rètols o un banderó propi per a la urbanització. L’aparell propagandístic incloïa l’edició de la Revista de s’Agaró, amb periodicitat anual i traduïda des del 1955 al francès o l’anglès. I no hi van faltar viatges de premsa, que van afavorir articles en mitjans internacionals, fins i tot al Herald Tribune, que van donar-li coneixement mundial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]
Cadaqués

Interposen 112 denúncies en un control a transportistes a la C-65

Cadaqués

Onze murals d’artistes urbans reivindiquen la cultura marítima

L’Ametlla de Mar

Arrels de Vi enceta l’edició amb més expositors que mai

sant martí d’empúries

Quaranta pobles participen a la segona trobada de municipis sense fronteres

bàscara

Entra en funcionament una nova línia de bus que va a la platja

El Prat de Llobregat
Llagostera

Quarta avaria de la setmana a la xarxa d’aigua potable de la Font Bona

Llagostera

Acció de protesta contra la botiga de bicicletes a l’antic teatre Odèon

girona

Retards al corredor sud de Rodalies per una incidència tècnica

Castelldefels

Un estable cremat a fa 2.200 anys es relaciona amb el pas de les tropes d'Anníbal pel Pirineu

Bellver de Cerdanya