Societat

L'Empordà fa una aposta pels mercats de segona mà

Van començar a Pals, Santa Cristina d'Aro i Castelló d'Empúries, copiant un model europeu de reutilització dels objectes

La majoria es troben a la comarca del Baix Empordà, si bé el més gran és el de Castelló d'Empúries

Els mercats de segona mà van aparèixer a la demarcació de Girona a través d'estrangers, seguint un model que es troba implantat a Europa, sobretot a Alemanya, França o la Gran Bretanya. La colombiana Marta Ribera, que havia estat a Alemanya, va implantar el mercat a Pals, ara fa 8 anys, aprofitant la presència estrangera. I, al mateix temps, l'alemanya Cristina Peter feia el mateix a Santa Cristina d'Aro. D'altra banda, se sap que els anglesos de l'Estartit feien el seu mercat propi, el car boot sale (el mercat del maleter).

Eren uns mercat amb poques parades i poca gent. “Abans hi havia nou-rics i ho volien tot nou”, recorda Ribera. Però, amb la crisi s'ha canviat la dinàmica, passant de la cultura de comprar, usar i llençar pel consum responsable i el reciclatge. Això ha afavorir l'aparició de nous mercats de segona mà, però només a l'Empordà, on hi ha una major presència d'estrangers. El gran creixement va tenir lloc durant l'any passat, amb l'aparició dels mercats de Forallac –que ara està pendent aconseguir els permisos per fer-lo de nou–, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. El de l'Estartit va aparèixer un any abans.

Cada mercat té les seves peculiaritats. Així, d'entrada, la majoria són iniciativa de particulars, a excepció del de Sant Feliu, organitzat per l'Associació de Comerciants Centre Ciutat i que, per cert, es fa avui. A Calonge, els comerciants també van impulsar un mercat de segona mà durant l'estiu passat, com a promoció comercial, però no va superar la temporada. I una situació semblant es va viure a Figueres l'any passat.

En aquest temps, el nombre de parades ha anat incrementant-se. El més petit en nombre de parades és el de l'Estartit, però, a diferència dels altres, en fer-ho a través de l'associació Llagut d'Or, els seus creadors han decidit destinar els pocs beneficis a accions socials. Així, per exemple, amb els guanys han adquirit una nevera i un televisor per a la llar de jubilats de l'Estartit.

Uns venedors que ja no només són del poble en concret o de les rodalies, sinó que vénen d'altres comarques o demarcacions. Això fa que alguns d'aquests mercat superin el centenar de parades, com ara el de Forallac i el de Santa Cristina, que ha hagut de canviar de lloc per tenir més espai.

Però el mercat més important i antic és el de Castelló d'Empúries, amb deu anys i unes quatre-centes parades. Això ha provocat la mobilització dels veïns, que han demanat un canvi d'ubicació, que sembla que es portarà a terme aviat. Per contra, per ara, després que un particular ha assumit la gestió en una finca privada, no es tancarà com demanaven algunes associacions de marxants, davant la manca d'una regulació.

LA XIFRA

De 5 a 10
euros
costa tenir una parada als mercats de segona mà, que són, majoritàriament, d'iniciativa privada.

LA FRASE

Amb la crisi, la gent ha perdut la por i el prejudici de parar o comprar als mercats de segona mà
Marta Ribera
responsable del mercat de segona mà de pals

També n'hi ha d'intercanvi

A part dels mercats de segona mà, també estan apareixent altres mercats, anomenats d'intercanvi. La finalitat és la mateixa, reutilitzar o donar un nou ús a objectes. Però presenten una diferència molt important: la compra i la venda es fa sense diners. Un dels grans impulsors d'aquests mercats d'intercanvis és l'Ajuntament de Girona, a través de les àrees de Medi Ambient i Serveis Socials. “Es fan intercanvis, defugint posar un valor als objectes; és molt didàctic per als nens”, diuen des de l'Ajuntament. Actualment s'organitzen durant l'any cinc mercats d'intercanvi. En aquests moments ja s'ha fet el del Pla de Palau i el darrer diumenge de mes es fa a Sant Narcís. Després es faran a la rambla Xavier Cugat (5 de juny), a Santa Eugènia (18 de setembre) i al Güell-Devesa (27 de novembre).

Altres ajuntaments gironins també aposten per aquest tipus de mercats sense diners, com ara Sant Gregori, Salt, Llagostera, Cassà de la Selva o Olot. Però, sense dubte, el més conegut de tots és el de Mieres, que es fa cada segon diumenge de novembre des de l'any 1986. La fira de l'intercanvi de Mieres aplega unes 4.000 persones i és la transformació de l'antiga fira de bestiar de Santa Cecília.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.