Ha mort Miquel Esteba

Tot i que el coneixia des de la seva arribada a Figueres, no el vaig començar a tractar intensament fins que es va iniciar la Transició. Tots dos teníem inquietuds i pensàvem que en aquells moments ens havíem de comprometre, que calia que aportéssim el nostre gra de sorra. Varem compartir molts criteris i vàrem discrepar en altres, i a poc a poc vàrem bastir una bona amistat. Era un home ferm en les seves conviccions, practicava la religió catòlica i tenia una gran generositat que posava sovint al servei tant de les persones com de les conviccions.

Tots dos vàrem tenir responsabilitats polítiques, ell com a alcalde de Figueres, jo com a senador i conseller de la Generalitat. Distintes funcions que van suposar experiències diferents, que en les nostres converses, seria millor dir en els nostres debats particulars, aportàvem. Quan ni ell ni jo teníem cap funció pública van sorgir situacions que ens van esperonar a tornar a practicar l'activisme. La nostra postura era conseqüència d'un arrelat sentiment d'independentisme. En una ocasió ell va organitzar amb el patrocini d'Òmnium Cultural una taula rodona sobre la independència de Catalunya, alguns assistents van pensar que érem uns il·lusos, la qual cosa ens agradava de recordar precisament en aquests moments en què el sentiment independentista s'estén com una taca d'oli. No el podrà veure realitzat. L'independentisme ha perdut un gran puntal. Jo he perdut un gran amic. Un dels millors que he tingut.