Successos
Investiguen destrosses al santuari de Gallifa
Tallen el conegut com pi de les tres branques, fan pintades feixistes i malmeten l'espai de mossèn Dalmau
El Santuari Ecològic del Castell de Gallifa, l'espai de reflexió a l'entorn de l'ecologia i el muntanyisme que va impulsar a la dècada dels anys vuitanta el rector de Gallifa mossèn Josep Dalmau, va ser objecte de diversos desperfectes i actes vandàlics fa un parell de setmanes, aprofitant les festes nadalenques de l'ermità.
Entre les destrosses que van fer els desconeguts i que el nou rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa ha hagut de denunciar als Mossos d'Esquadra, hi ha la tala amb una serra radial del conegut popularment a la zona també com pi de les tres branques, que va fer plantar mossèn Dalmau, però també destrosses al monument de ferro que els escultors Jaume Rodri i Josep Plandiura van inaugurar el 6 de novembre passat coincidint amb l' homenatge que es va organitzar al capellà, teòleg, escriptor, activista i impulsor del santuari, amb motiu dels seus 90 anys.
Atacs diversos
Com deia Jaume Rodri, que també és escriptor i va ser diputat, els desconeguts van estripar una estelada, van trencar una placa commemorativa del primer casament que s'hi va fer i van tirar a terra, amb l'ajut d'un vehicle retràctil i un cable, l'altra escultura seva de la deessa grega Artemisa i després hi van pintar la frase “Bon any i Bon Nadal, profanadors”. Al monument a mossèn Dalmau, de ferro i amb una estelada gravada amb la inscripció “Mossèn Dalmau. La llibertat, la seva gran aventura”, també va aparèixer una pintada en què s'hi podia llegir “Prou dictadura del nazionalisme, prou de mentides i manipulació”.
En espera de fer una valoració econòmica definitiva dels danys, el patronat del santuari es va reunir dilluns per avaluar els desperfectes i començar a pensar a reparar els danys.
Rodri, que també n'és soci, explicava que no només es tracta d'una bretolada fent malbé el que “ha pagat el poble de Catalunya”, sinó que l'atac tenia molta intenció política, “contra la pluralitat religiosa, contra la natura i contra Catalunya”, en un moment “de ple camí cap a la independència”.
