«Aquest rectorat no és legítim»

–«Ho havia estat pensant durant molt de temps i, per tant, ha estat una decisió meditada. El que passa és que no trobo gens democràtic ni positiu per a la governabilitat de la UdG el resultat de les eleccions i, sobretot, la reacció dels candidats, acceptant els resultats i dient ‘a partir d'aquí, governem quatre anys'. No és gens democràtic: hi ha hagut un 78, 6 % d'abstenció i l'opció més votada ha estat el vot nul.»

–«Vam fer la campanya perquè consideràvem que cap dels dos candidats defensava un model d'universitat en què ens podíem sentir representats com a estudiants, com a membres de la comunitat universitària i com a membres de la societat en general. A partir d'això, vam demanar que la gent votés nul. No sabíem què passaria. Finalment ha estat un èxit i això demostra que la comunitat universitària en general també pensa que cap dels dos candidats satisfà les seves necessitats, és a dir, que no volia cap dels dos. Aleshores, si tenim en compte que la gent que ha anat a votar ho ha fet per mostrar el seu desacord amb els dos candidats i que el 78 % de la comunitat universitària ni tan sols ha anat a votar, hem de concloure que des del punt de vista democràtic, aquest rectorat no és legítim. Pot ser legal perquè compleix les normes, però legítim, no. Aleshores, el que demanava personalment com a representant dels estudiants és que convoquessin noves eleccions amb candidats nous–que seria el més democràtic i el més sa per a la UdG–, i com que la resposta és negativa i volen governar quatre anys amb aquesta minsa representativitat que tenen, decideixo que no puc fer d'interlocutor dels estudiants amb un rectorat il·legítim. Per tant, dimiteixo del meu càrrec i ho faig públic.»

–«Jo diria que es fa la campanya electoral pensant amb els professors doctors. Saps que si en la campanya electoral convences 150 professors doctors (el vot ponderat dels quals val el 51 % del total), la resta de 13.000 vots no serveixen per a res.»

–«És que ja havia esgotat totes les vies institucionals que tenia al meu abast. Des del principi he actuat amb responsabilitat i lleialtat institucional perquè era conscient del càrrec que tenia i, per contra, el rectorat no ho ha fet així. Ha anat impedint la participació dels estudiants i, malgrat que en les seves manifestacions públiques diguin el contrari, la posició del rectorat ha estat de boicot i d'oposició a les nostres propostes. La rectora ha demostrat que no li interessa per res arribar a acords amb els estudiants. Ni amb els estudiants ni amb la comunitat universitària. Si veiem les queixes que han expressat el personal d'administració i serveis, que cada dos per tres hi ha hagut queixes del professorat... Pensem que en aquestes eleccions hi ha hagut un vot nul i un vot en blanc que em fa l'efecte que no s'havien vist mai a la UdG.»

–«Són dues crítiques. D'una banda és a la UdG i a les candidatures d'Anna Maria Geli i Manel Poch (en el fons, eren molt similars) i, de l'altra, al sistema universitari perquè potser ens hauríem de replantejar un sistema que pondera tan malament el vot de l'estudiant. Hem de pensar que els estudiants, encara que els governants no ho vulguin acceptar, coneixem de primera mà la docència que s'està fent en aquesta universitat. No se'ns consulta mai, però els estudiants tindríem moltes propostes a fer quant a la docència. Què passa? Doncs que a la UdG i en general al sistema universitari no s'aposta per l'excel·lència. Encara que es digui en tots els discursos, en realitat no s'aposta per l'excel·lència. Es podria fer un sistema d'avaluació de la docència que fos obligatori per a tothom, en què els professors haguessin de rendir comptes, però no hi és. El sistema d'avaluació és optatiu i, és clar, el que fa mala docència no es vol avaluar.»

–«A la UdG la solució seria despertar una mica la universitat, fer que hi hagi una candidatura que representi els ideals de la universitat pública, d'excel·lència, amb vocació de servei públic, amb ganes de tirar el país endavant. És sorprenent, no? que en una universitat amb 15.000 persones no hi hagi hagut ni una candidatura en aquest sentit. A curt termini, la solució seria que els professors catedràtics (que són els que es poden presentar a les eleccions) es comencin a posar les piles. Sense alternativa no anem enlloc, podem protestar, votar nul... S'hauria d'entrar en els òrgans de gestió i fer-ho bé.»

–«Sóc dels que penso que la política no ha de ser d'uns quants i prou. Tothom hauria de ser capaç, en un moment de la seva vida, de dedicar quatre o vuit anys –els que siguin– a intentar canviar les coses des de la política. Ara tenim un problema en la societat, perquè la gent pensa que això de la política és molt difícil, que només la poden fer quatre experts. Hem de trencar una mica aquesta idea. Partint d'aquesta premissa, jo em continuaré implicant en tots els àmbits de la vida quotidiana per mirar de millorar la societat, com he mirat de fer des del Consell d'Estudiants. Suposo que tard o d'hora m'implicaré en la política. Crec que és una obligació de tots els ciutadans i crec que això solucionaria molts dels problemes que veiem ara, siguin de corrupció, siguin de perpetuació en el poder.»