No ens poden defraudar

«Estic en contra de les corrides de toros perquè representen una crueltat incomprensible i inexplicable avui en dia.» Aquestes són unes de les darreres paraules amb què el Dr. Jordi Sabater Pi es va adherir al congrés internacional Corrides de toros. Unió contra la crueltat, celebrat a Barcelona el febrer del 2008, on especialistes en educació, filosofia, dret, medicina, art, comunicació, política i veterinària van raonar i coincidir, des dels seus respectius coneixements i criteris, en la necessitat de suprimir aquest espectacle sustentat en la tortura preestablerta i la mort pública d'un ésser viu amb capacitat de patir físicament i psíquicament, tal com accepta, i reconeix, la llei catalana de protecció dels animals de l'any 2003.

El breu i ferm raonament expressat, amb tota convicció, pel destacat científic, etòleg i humanista Dr. Sabater Pi sintetitza el sentiment i el pensament de la majoria dels ciutadans de Catalunya per raons òbvies: la crueltat d'aquest espectacle es troba enfrontat amb la realitat social de la nostra època actual.

Ens podem imaginar que dins el context de la moderna Europa es poguessin continuar perpetrant tradicions tan arrelades com ho foren les de l'històric circ romà amb lluites a mort entre gladiadors, animals, lleons i esclaus? Que, en ple segle XXI, per raons de preservar el nostre llegat històric i cultural, mantinguéssim costums tan populars com els dels heretges a la foguera o les execucions públiques que, durant segles, van ser tradicionals? Seria assimilable dins el nostre i actual univers occidental mantenir els rituals més ancestrals fent ofrenes i sacrificis d'humans i d'animals, per raons religioses?

Aquests i altres costums cruels i abominables ja no tenen cabuda avui, encara que han estat part de la cultura universal, fent palès el tenebrós recorregut històric que la humanitat ha anat superant.

Per més que se les pretengui disfressar, les corrides de toros són la prolongació, en el temps i en l'espai, de l'antic circ romà i les cruels venacions que al llarg de l'edat mitjana pràcticament tot Europa va institucionalitzar. Formen part del llarg ventall de sòrdids i cruels costums tradicionals que la cultura popular aplaudia, els governants consentien, i fins i tot incentivaven, i que amb el procés de la Il·lustració es va aconseguir desterrar.

Prop del 75% de la ciutadania catalana es manifesta en contra d'aquest espectacle. Aquesta ferma voluntat ha estat pacíficament expressada, mitjançant els mecanismes que la democràcia permet utilitzar, havent estat reiteradament reflectides en les enquestes d'empreses especialitzades i d'altres sondejos d'opinió propiciats per mitjans de comunicació, amb un històric acord de Barcelona l'any 2004, declarant-se ciutat contrària a les corrides de toros a la qual s'han sumat molts municipis de Catalunya, així com en els diversos actes de protesta, i les 676.500 signatures de suport lliurades al Parlament.

Davant la manca de decisió dels grups parlamentaris, també ha calgut reiterar, un cop més, la mateixa voluntat, mitjançant una iniciativa legislativa popular a càrrec de la plataforma ciutadana PROU, amb el resultat de 183.000 signatures.

Aquest desig ja no es pot expressar de manera més ferma, més clara i més persistent. És un clam popular que no pot continuar, per més temps, en la incerta i dilatada espera de ser consensuat al Parlament de Catalunya. Durant el decurs d'aquest procés reivindicatiu molts sentiments, energies, il·lusions i expectatives s'han anat acumulant.

Les corrides de toros, en el món occidental, tenen data de caducitat. Són un espectacle cruel i desfasat. La supressió d'aquest espectacle és un fet exclusivament vinculat al progrés ètic i moral i al deure cívic de no embrutir les nostres consciències torturant un animal. Catalunya amb el desig majoritari del seu poble ho ha demostrat àmpliament i té ara l'oportunitat de fer-ho realitat. Fins a la seva resolució definitiva els nostres polítics, amb transversalitat i en un exercici democràtic, han de ser conscients de representar, en la mateixa proporcionalitat constatada, el desig de la ciutadania. Aquesta vegada no ens poden defraudar.