L'esclat popular de la Santantonà

Els veïns, autèntics protagonistes

Generació rere generació, els forcallans han transmès la passió per la Santantonà. «Per a la gent del poble, és la festa més important de tot l'any. La il·lusió dels joves és que es mantingui i que cada any sigui millor», explica Javier Mestre. L'alcalde, Santiago Pérez, destaca: «És la festa en què la gent del poble s'involucra més. La passió passa de pares a fills, ja de ben menuts.» I és que, malgrat el fred de gener, la Santantonà és una festa de carrer, amb la plaça Major com a escenari principal. «Quan la barraca està encesa, és espectacular. El foc arriba als setze metres i la plaça és plena de gom a gom», descriu Mestre.

La seqüència festiva

Amb tots els preparatius enllestits, el divendres serà el dia de la Santantonà. La jornada comença amb l'encesa de les tronques, perquè sempre hi hagi brases a punt. Al migdia es fa la plantada del maio, i la plaça queda a punt per a la festa profana i religiosa de la nit.

Llavors surt la comitiva a tombar pels carrers. Les botargues porten els dos sants lligats i els condueixen fins a la plaça, on els tempten. Però sant Antoni i sant Pau es mantenen ferms, les botargues encenen la barraca i obliguen els dos personatges a entrar-hi, mentre llancen coets i inciten el públic a participar en el ritual. En sortir els dos sants del foc (el bé ha guanyat el mal), els dolçainers toquen a morts, i les botargues es rebolquen per terra. Tot seguit, torna a sonar la música de la Santantonà, senyal que tothom pot entrar a la barraca. Quan ja només en queden les brases, comença la processó dels matxos: es beneeixen els animals, els majorals conviden a coquetes i té lloc el ball.

Sant Antoni i cloenda

L'endemà té lloc la missa solemne i la processó. A la tarda s'escenifica «la llaurada i la sembrada» i a la nit es dansa el ball rodat a la plaça Major.

L'últim dia tothom dina a la plaça: té lloc la rostida de xulles (xais) i s'organitzen jocs tradicionals, com ara el dels botets, que dóna nom a la diada.

Cap a la declaració com a bé d'interès cultural

M.J.R.

Des de fa tres anys, la Santantonà de Forcall disposa dels informes favorables del Consell Valencià de Cultura, del departament tècnic de la Conselleria de Cultura i de les universitats, necessaris perquè la festa pugui ser declarada bé d'interès cultural de caràcter immaterial; «però, inexplicablement, el procés s'ha encallat a la Conselleria de Cultura», exposa l'alcalde, Santiago Pérez. D'altra banda, també està en procés la redacció d'un llibre sobre la festa, que es preveu publicar aquest any 2010. «L'escriuran diferents antropòlegs i el coordinarà Henri Bouché», avança Pérez. D'altra banda, cal dir que la Santantonà forcallana està declarada festa d'interès turístic a la Comunitat Valenciana.

El Centre d'Interpretació

M.J.R.

Des de fa uns anys, a Forcall es pot visitar el Centre d'Interpretació de la Santantonà, «un museu molt interactiu», segons el descriu Santiago Pérez. El centre està dividit en dos espais. En el primer es projecta un audiovisual que mostra tot el ritual festiu. «S'hi expliquen tots els elements de manera molt didàctica, des de la gastronomia a la participació dels veïns», diu Pérez. L'altre espai conté reproduccions dels personatges de la Santantonà, a més d'una exposició de fotografies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.