Les autoritats suïsses troben documents sobre diamants en una caixa forta de Millet
Christie's va valorar una de les joies en més de 45.000 dòlars l'any 1995, basant-se en un certificat de fa 34 anys
El cas Millet encara porta cua. El jutge Juli Solaz, que investiga el saqueig del Palau de la Música, té ja sobre la taula l'informe que li han remès les autoritats suïsses sobre el contingut de la caixa de seguretat número 119 de l'entitat SG Private Banking, de la qual són titulars Fèlix Millet i la seva dona, Marta Vallès. Allà, l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música hi guardava diversos documents, alguns relacionats amb diamants.
Entre els documents que s'han trobat a la caixa forta destaca un certificat en què es constata l'entrega a Millet d'un anell, d'un collaret i d'un braçalet de diamants que aquest havia confiat a una entitat suïssa i que li van ser retornats l'octubre del 1997, quan ja era el màxim dirigent de la institució musical. Precisament, dos anys abans, el 1995, Christie's havia determinat que l'anell tenia un valor d'entre 45.000 i 55.000 dòlars (que en l'actualitat serien entre 33.000 i 40.400 euros), basant-se en un certificat de l'any 1976, tal com es detalla en una carta de la coneguda casa de subhastes que també s'ha trobat a la caixa de seguretat. Entre la documentació també figura un escrit en què es detallen les característiques dels 27 brillants d'una polsera i uns gràfics relatius a una inversió de 456.033 dòlars, que estan datats de l'octubre del 1997. Pel que fa al llibre de visites, en què es fa constar la data en què els titulars van obrir la caixa forta, en l'informe figura un document en què se certifica que Millet va veure per última vegada el contingut de la caixa 119 el juliol de l'any 2000. Les autoritats suïsses fan constar en el seu informe que els documents que han trobat a l'entitat SG Private Banking han quedat sota custòdia, en espera que se'ls indiquin les mesures que han de prendre.
Comptes a Suïssa
En el requeriment que va enviar a les autoritats suïsses, el jutge Juli Solaz també els va demanar que investiguessin els moviments del compte bancari que l'expresident del Palau i la seva dona tenen a la Compagnie Bancaire Gèneve (CBG), que va ser descobert el juliol passat durant l'escorcoll que van fer els mossos a les oficines de l'edifici modernista. Millet va reconèixer al jutjat que en el compte en qüestió hi té un milió d'euros, una quantitat que assegura que no té res a veure amb el Palau. Segons va dir, el va obrir el 1975, després de la mort de Francisco Franco, perquè temia que la mort del dictador provoqués un període d'inestabilitat política i econòmica que fes perillar els seus estalvis. L'imputat va posar a disposició del jutjat la seva part dels diners (no la de la seva dona) per tal de rescabalar el Palau, tot i que el jutjat ja havia demanat que es bloquegés el compte –del qual eren cotitulars Millet, la seva dona i una de les seves filles– i que s'embarguessin els fons. Durant la seva declaració davant del jutge, l'exdirector administratiu Jordi Montull també va confirmar que disposa d'un compte corrent al país helvètic, que el magistrat també va ordenar bloquejar i embargar, tot i que va assegurar que no té «ni idea» dels diners que hi ha.
