La pau social retorna a l'Orfeó de Sants
L'entitat escull una junta de consens que repensarà el projecte artístic i prioritzarà l'acabament de les obres del nou local
Era una situació que havia arribat a un punt de no-retorn. No en va des de fa dos anys un grup de cantaires del cor de l'Orfeó i l'antiga junta directiva encapçalada per Joan Rovira mantenien un duríssim enfrontament, amb dos grans cavalls de batalla com a argument de litigi. Per una banda, els canvis introduïts el maig del 2008 en el projecte musical de l'entitat arran del nomenament d'Alfred Cañamero com a director artístic. Un nombre significatiu de socis va entendre que aquesta reorientació, que per exemple va suposar la creació de nous cors de cant, es va fer en contra dels estatuts i per això la van impugnar judicialment. L'altra gran disputa han estat els números de l'entitat. En aquest cas, els crítics amb Rovira asseguraven que s'havien fet operacions comptables dubtoses, que metodològicament van arribar a equiparar amb el cas Millet, i que també van acabar denunciant a fiscalia. Aquesta tensió latent va generar diversos episodis vergonyosos. Un dels més sonats va ser l'assemblea del 7 de febrer del 2009, en què hi va haver crits, insults i empentes. Els Mossos d'Esquadra van acabar aixecant acta.
Fa pocs mesos diversos socis de l'Orfeó van decidir que ja n'hi havia prou. Calia un cop de timó, i no només per netejar la imatge de l'entitat, sinó per afrontar els greus problemes econòmics que la sacsegen. La millor opció era fer net, constituint una nova junta directiva que agrupés a tothom i presidida per una figura de consens com Lluís Gómez, que ja va ocupar el càrrec entre 1979 i 1986 i que té un reconegut prestigi en el món del cant coral català. En la darrera assemblea celebrada a finals de febrer, la composició d'aquest nou nucli dirigent, del qual Rovira ha quedat fora, ja va ser ratificada. Aquesta nova etapa, per tant, ja ha començat a funcionar. «Tots volem el millor per a l'Orfeó i estem d'acord que cal fer canvis. El que potser ha fallat és la manera com s'han afrontat. Tot això, però, ara ho hem deixar enrere per poder refundar-nos», declara el nou president.
L'assoliment d'aquesta pau social no implica automàticament que l'orfeó tingui un camí planer a partir d'ara. Al contrari. El primer que cal fer, i amb urgència, és trobar els 2,4 milions d'euros que falten per acabar les obres de la nova seu del carrer de Papin, que van quedar aturades l'estiu del 2009 perquè es va esgotar el pressupost. Gómez explica que mantenen converses amb una important entitat bancària per aconseguir un crèdit, que es cobriria amb els ingressos que s'esperen obtenir del lloguer de les 75 places d'aparcament que tindrà el local. Si finalment s'aconsegueix el préstec, la construcció es podria enllestir en un període de sis mesos. Aquest projecte és d'una importància estratègica cabdal per a l'Orfeó. Disposar d'una nova seu no només permetrà superar la situació de provisionalitat en què ara es troba, sinó també programar nous cursos i activitats per generar més vies d'ingressos. Actualment, i per poder quadrar els balanços, l'entitat ha d'utilitzar recursos procedents de la fundació destinats a inversions, per pagar la despesa corrent. «La situació econòmica en què estem és difícil», reconeix el president. També es té l'esperança que les instal·lacions del carrer de Papin atrauran una nova massa d'associats, i es passarà dels 400 que ara té a un miler a mitjà termini.
Escola de les Arts
Un cop s'hagi aclarit la situació econòmica, la nova junta haurà d'afrontar un debat cabdal com és el del projecte artístic. Aquesta, però, és una qüestió que ara es vol deixar madurar, cosa que implica que Cañamero continua mantenint el càrrec de director artístic i l'Orfeó tindrà més d'un cor de cant, tot i que els estatuts diuen el contrari. La gran aposta, però, és potenciar les altres seccions de l'entitat creant una gran escola de les arts en els camps de la dansa, el teatre, la música, l'audiovisual o la literatura en col·laboració amb entitats com ara l'Ateneu Barcelonès. La idea és que l'orfeó sigui un gran pol de creació en aquestes disciplines sense renunciar, en absolut, a donar aixopluc a les tendències més d'avantguarda i transgressores. I és que, tot i que la imatge de l'Orfeó està molt associada al cant, per aquesta entitat hi han passat figures tan destacades de l'escena teatral catalana com Joan Oller o Lluís Pasqual. De fet, no és casual que el primer muntatge que s'ha estrenat en aquesta nova etapa hagi estat una adaptació de la Setmana Tràgica a càrrec dels alumnes de l'Escola de Teatre.
Mentre tot aquest torrent d'idees no cristal·litza, i per diluir definitivament la tensió, els cantaires no només s'han afegit a la nova junta, sinó que de moment han aturat –però no retirat– tots els processos judicials que han anat encetant en tot aquest temps. Una decisió que afecta no només les impugnacions contra les assemblees més polèmiques, sinó també la denúncia a fiscalia per presumptes irregularitats econòmiques.
La figura inquietant de Raimon Bergós
L'esclat de l'escàndol del Palau de la Música va acabar d'enterbolir la situació interna de l'Orfeó de Sants. L'element que va generar aquesta relació de causa-efecte va ser Raimon Bergós, l'advocat que havia col·laborat amb l'anterior junta de l'entitat santsenca i que actualment figura com a imputat en l'afer Millet. Els cantaires sempre l'han tingut entravessat arran del que va succeir en l'assemblea del 7 de febrer del 2009. Aquell dia els socis crítics amb la junta de Rovira s'hi van presentar amb la seva lletrada, però Bergós no li va permetre l'entrada, tot i que tenia el vot delegat per part d'un altre soci. La controvèrsia, però, no s'acaba aquí. Segons els cantaires, l'advocat de la junta suposadament va empènyer la seva companya de professió. Un enrenou que va acabar amb l'enèsima denúncia als jutjats. A banda de les males maneres, els cantaires sospiten que Raimon Bergós ha participat directament en diversos episodis opacs de l'Orfeó, com ara la constitució de la seva fundació. I per això van acudir a fiscalia. Ara la nova junta assegura que l'entitat no té cap relació fixa amb aquest advocat, i que la seva col·laboració ha estat purament puntual. La realitat, però, és que a partir d'ara no hi volen tenir cap vinculació. Un exemple: Bergós es va oferir a participar en l'assemblea per escollir el nou president. Li van respondre que gràcies per l'oferiment, però que de cap manera.
