Les ADF de les Gavarres, al rescat
Una de les àrees rurals més perjudicada per la nevada ha estat el massís de les Gavarres. A causa sobretot de la caiguda d'arbres, desenes de cases van quedar incomunicades durant dies. Bombers, agents rurals, agrupacions de defensa forestal (ADF), el Consorci de les Gavarres, la policia municipal i mossos d'esquadra s'han passat la setmana reobrint pistes i carreteres, donant sempre prioritat a les urgències mèdiques. Contràriament a la impressió que es té de com s'ha gestionat la situació en general, Jordi Monge, que es troba al capdavant de la federació d'ADF de les Gavarres, assegura que aquí s'ha treballat de manera molt coordinada. També recalca el fet que les ADF es nodreixen de voluntaris i subratlla la transcendència de la seva feina, normalment –sosté Monge– poc coneguda pels ciutadans. Solen ser gent vinculada al bosc –alguns són propietaris forestals– que tenen com a missió principal la prevenció d'incendis. «Però com que coneixem molt el territori, ajudem sempre que sigui necessari, com ha passat ara», explica Monge.
Assetjats per la neu
Desenes de cases aïllades han restat incomunicades durant dies pels efectes del temporal
RAMON ESTÉBAN
La Dolors de can Gustí de Riu dimecres es mostrava tranquil·la per telèfon. Tenien menjar, tant pels tres de la casa com pel bestiar, i es trobaven bé. «Només em fa patir que divendres potser ens quedarem sense pa», deia. Van tallar just: divendres a la tarda va aconseguir arribar-hi una brigada de l'Ajuntament de Montagut i del Consorci de l'Alta Garrotxa. En aquesta casa de sota el Bassegoda, a la qual s'accedeix per una costeruda pista que va quedar literalment colgada de neu, hi estan acostumats, a quedar-se uns quants dies aïllats. «Sí, però la veritat és que no recordo una nevada tan forta, eh?», puntualitzava la dona. Com que la llum se la fan ells amb unes plaques solars, treuen l'aigua d'allà a la vora i el senyal del telèfon i la tele els arriba per satèl·lit, és possible que hagin tingut més confort que molta gent de ciutat, aquests dies. Com ells, d'altres famílies de l'Alta Garrotxa han restat algunes jornades en una situació així. És el cas dels del Pulí, l'Orri o Sant Grau d'Entreperes, del terme de Sales de Llierca.
Els poc habituats
A cotes més baixes, on la nevada d'avui fa una setmana, és un fet raríssim, les coses canvien. Es pateix més que en d'altres indrets pels que han quedat aïllats, perquè en força casos és una situació que no havien hagut d'afrontar mai abans. Al tall de les comunicacions per terra, s'hi ha afegit moltes vegades la impossibilitat de parlar amb la gent per telèfon, a causa de la fallada dels mòbils i de la xarxa de telefonia fixa, circumstància que fa augmentar la preocupació pels que han quedat incomunicats.
A tots els pobles del Pla de l'Estany, per exemple, colles de voluntaris, sovint amb els alcaldes al capdavant, han hagut de dedicar moltes hores a obrir camins per contactar amb gent de la qual no se sabia res. A Camós, les brigades van treballar principalment a la zona més muntanyosa, la fronterera amb el municipi veí de Palol de Revardit, on havien quedat atrapades les famílies de cal Sereno o de la Canova, segons explicava a mitja setmana l'alcalde, Narcís Masanas. A Porqueres, a base d'una retroexcavadora llogada i una brigada equipada amb motoserres, l'Ajuntament va fer expedicions cap a can Coll, la Coma, can Soler de Merlant o el restaurant de la Torre de Pujarnol, narrava l'alcalde, Salvador Ros. Mentrestant, els voluntaris de Palol s'esforçaven sobretot a la banda de la Mota, molt castigada pel temporal. «El panorama és desolador», deia l'alcalde, Jordi Xargay, referint-se a l'aspecte que oferien els boscos. Molts arbres havien caigut al mig dels camins veïnals i això, més que la mateixa neu, impedia sortir a la gent d'unes quantes cases: can Bufarol, can Maret i d'altres a tocar de la carretera que va de la Mota a Canet d'Adri.
Portar medicines
L'Àngel Espasa, de Palafrugell, tenia els seus pares al mas Torroella, una casa a la zona de Fitor, a les Gavarres. Amb els camins intransitables, sense llum i sense telèfon, la parella havia quedat del tot incomunicada, amb l'agreujant que l'home necessita medicar-se. «Era dimarts i sabia que les màquines encara tardarien una mica a arribar-hi. Vaig decidir pujar-hi a peu», explicava divendres l'Àngel. Va ser una excursió de mitja horeta salvant troncs i trepitjant molta neu, però almenys va quedar tranquil. «No van pas voler marxar, no tenien llum però hi estaven bé», hi afegia el fill.
Prop d'allà van quedar atrapades les famílies que viuen al mas Plaja, el mas Vidal, el mas Cals (dedicat al turisme rural) i el mas l'Estanyet, tots propietat de la família Botey. Dimecres, Joan Botey, preocupat, va alertar que no se'n sabia res, de tota aquesta gent. Amb els pas de les hores, però, s'hi va poder contactar i es va saber que tots estaven bé.
