Societat

ENRIC CANET

ESCOLAPI. ACTIVISTA SOCIAL I ORGANITZADOR DE L’HOMENATGE AL DESAPAREGUT JAUME BOTEY

“La situació dels presos va accelerar la mort de Botey”

“Jaume Botey em va ensenyar a considerar que el PSUC era un partit que estava arrelat al barri de Can Serra, a la Casa de la Reconciliació i a la gent del carrer”

“Ell anava pràcticament cada estiu a Nicaragua, a ajudar en les campanyes d’alfabetització”

“Hi va anar abans de la intervenció dels aliats per donar suport a la població”

Alteritat
Enric Canet, escolapi lligat al Casal d’Infants del Raval, va conèixer Jaume Botey a principis dels setanta a Can Serra, a l’Hospitalet de Llobregat, on Botey era rector de la parròquia. “Jo començava a seguir els escolapis i Can Serra i la Casa de la Reconciliació, una casa del poble per al poble; era una referència per a tothom del barri. Va apostar per l’educació i la cultura i va ser bressol de l’objecció de consciència.” “En Jaume va ser l’activista número 1 i el que va tirar endavant la lluita de tot el barri”, diu Canet, que, des d’aleshores, va seguir Botey en moltes aventures, una de les quals, el Fòrum de Teologia i Alliberament.

Jaume Botey, que havia estat professor d’història de la cultura i de moviments socials a la UAB, era un activista social que des dels anys setanta havia treballat des de múltiples entitats per denunciar els abusos del poder, i que es va situar sempre al costat dels que més ho necessitaven. Catòlic militant –era doctor en antropologia i teòleg–, mai va renegar de la religió, però era molt crític amb la cúpula i amb el poder, i defensava una Església des de baix. Va morir el 16 de febrer, als 78 anys.

Botey va ser un dels fundadors de Cristians pel Socialisme?
Sí, amb Alfonso Carlos Comín. Aleshores ja estava relacionat amb el PSUC i em va ensenyar a considerar que el PSUC era un partit que estava arrelat al barri de Can Serra, a la Casa de la Reconciliació i a la gent del carrer.
A Can Serra, ell era el rector.
I va ser capellà fins a finals dels anys setanta. Es pot dir que ho va deixar perquè estava en contra del poder i no volia representar el poder de l’Església. Era el moment de l’entrada de Wojtyla, que va fer tant de mal.
Va començar en l’activisme social coincidint amb el Vaticà II.
Ell comença al voltant del seu germà Francesc, que era escolapi, havia arribat de Cuba i va anar al Camp de la Bota. En Jaume tenia devoció pel seu germà, i el 1968, quan van detenir en Francesc per la denúncia dels abusos de què eren objecte els gitanos, en Jaume continua la seva tasca en aquell assentament.
Fins al dia de la seva mort, va ser membre actiu de Cristianisme i Justícia (CJ) i de Cristianisme s. XXI, entitats progressistes i alternatives.
Sí, amb Cristianisme i Justícia, hi tenia relació perquè hi ha tots els jesuïtes que mouen la teologia de l’alliberament.
Va ser un dels fundadors de la Casa de la Solidaritat i de la Casa de Nicaragua.
La Casa de la Solidaritat, al Raval, és un lloc d’acolliment de tota la gent alternativa, molt lligada amb la solidaritat amb l’Amèrica Llatina. Quant a la Casa de Nicaragua, en Jaume n’era el pal de paller. Es va relacionar molt amb l’Amèrica Llatina. Primer, amb Mèxic, a Maconí, on va ser destinat el seu germà. Després es va posar al costat de la revolució de Nicaragua, però tenia molts contactes amb Guatemala, el Salvador, Bolívia i el Brasil, sobretot en relació amb el Fòrum Social Mundial.
Què hi feia, en aquests països?
Ell anava pràcticament cada estiu a Nicaragua, anava a totes les campanyes d’alfabetització, tenia relació amb les campanyes a favor dels més vulnerables, i el que feia ell i la Maria Pilar, la seva dona –no els podem deslligar en cap cas–, era donar suport econòmic a molts projectes. Però en Jaume anava a molts llocs: va anar a Sabra i Xatila, a l’Iraq... Li agradava estar al costat de la gent i denunciar els abusos del poder.
Va ser l’ànima de la cooperativa L’Olivera de Vallbona de les Monges...
És una cooperativa per a gent amb discapacitat intel·lectual a la qual en Jaume va donar suport. Fan vins, caves i olis.
Era a tot arreu, en Jaume. També va ser un dels fundadors del Fòrum Social Mundial, l’anti-Davos, i del Fòrum Català de Teologia i Alliberament.
Estava en totes les batalles perdudes. El Fòrum Social Mundial, alternatiu al Fòrum Econòmic de Davos, es va començar a fer al Brasil. D’aquella iniciativa, en va néixer el Fòrum Social Mundial de l’Educació i el Fòrum Mundial de Teologia, i ell en va ser impulsor. D’aquí neix el 2009 el Fòrum Català de Teologia i Alliberament: una trobada de gent que creu que la transcendència impulsa l’alliberament.
La dona de Botey, Maria Pilar Massana, creu que la situació dels presos polítics “va accelerar la seva mort”.
Ell era una persona que en principi no era independentista, però es va acostar a aquesta noció a partir del seu republicanisme; creia en la idea de fer una república des de la base. Va viure amb molt dolor l’empresonament dels Jordis i, després, l’empresonament i l’exili dels polítics, a molts dels quals, com ara Toni Comín, els coneix de moltíssims anys. La Maria Pilar em deia que estava somatitzant tot aquell dolor i que aquesta situació va agreujar el seu estat. Que sí, que va tenir un virus, però que la situació que vivia el país, l’opressió de Madrid, el va fer entrar en un estat que el va deixar sense forces i no el va deixar recuperar-se.
Jaume Botey va ser el primer regidor d’Educació de la democràcia de l’Hospitalet elegit pel PSUC.
Com a regidor d’Educació, la seva gran tasca va ser construir escoles en llocs on no n’hi havia. També va portar el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Més tard va fundar IC i EUiA, que va presidir. Darrerament, l’havia seduït el Procés Constituent del seu amic Arcadi Oliveres. Havia escrit molts llibres i quaderns, entre els quals, ‘El déu de Bush’, el 2004.
Ell va escriure aquest llibre després d’anar a l’Iraq abans de la intervenció dels aliats el 2003. El déu de Bush per descomptat que no era el seu déu, com tampoc ho és el déu de Trump ni el de Bolsonaro.

RELIGIONS



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia