Els turistes ho entenen

Molta gent a la manifestació d'ahir dels treballadors de l'administració pública, siguin funcionaris, interins o contractats. Mestres, sanitaris, personal del govern nacional i local, treballadors socials, de correus, ferroviaris... Pensionistes. Els pensionistes són una mica refractaris a aquestes concentracions perquè caminen ranquejant i s'atabalen, però si no hi eren en cos hi eren en ànima. Quan la marxa encara baixava pel carrer de Pelai des de la plaça de la Universitat, a la plaça de Sant Jaume, lloc d'arribada, la CGT ja feia el seu míting i cantava A las barricadas. Déu n'hi do, com estan els ànims.

Crits de «Zapatero dimissió» i reclamant que siguin «els rics» que han provocat la crisi els que la paguin. No es crida el nom de Millet ni el dels implicats en el cas Pretòria, però sura en l'ambient. «Menys xoriços», diuen moltes pancartes. La consulta de la Diagonal sí que hi era amb totes les lletres: «Us hi heu gastat tres milions d'euros, ineptes!» Hi ha un malestar per acumulació, general, transversal.

A l'altura de la plaça de Catalunya, al capdamunt de la Rambla i del Portal de l'Àngel, grups de turistes observen la desfilada. En altres manifestacions han fet cara de no entendre-hi res. Ahir feien cara d'entendre-ho tot. Si són alemanys, ja es trobaran les mesures dictades abans-d'ahir per Angela Merkel. En una vorera, un grup de nens asseguts a terra porten al pit tots els adhesius reivindicatius que han pogut arreplegar. M'acosto al mestre per preguntar-li de quina escola vénen. «I'm sorry.» Són anglesos en viatge d'estudis. També s'ho trobaran quan arribin al seu país. El nou primer ministre també ha reaccionat amb retallades socials.

Veig una pancarta portada per treballadors de Catalunya Ràdio. Avui, el grup d'emissores públiques emet només serveis mínims. La resta, música. Què vol dir això? Que qui posa discos és el més perjudicat i la SGAE la gran beneficiada perquè en cobra els drets? Encara una altra pregunta: si a Catalunya Música només passen música, com es nota que fan vaga? Des d'allà mateix truco a Josep Sanz, cap de comunicació de la casa comunicativa. No hi ha qui posi discos. Es tracta d'una gravació contínua. Amb la SGAE es fa un capmàs anual, independentment de si hi ha vaga. A Catalunya Música, com a Icat, els presentadors callen, s'emet música contínua enllaunada i de tant en tant s'explica el perquè de la vaga. Tot d'acord amb el comitè d'empresa. Ah, bé.

Una manifestant se m'acosta. Es diu Alícia, és de Barcelona i fa de mestra a Rubí. «Amb la baixada del sou perdré el sexenni i serà com si hagués treballat sis anys per res.» Li sap greu que amb actes com els d'avui i els que seguiran –«Cap a la vaga general», es crida–, la dreta tingui les de guanyar en les pròximes eleccions. «L'esquerra fa la feina bruta de la dreta i després la dreta s'emportarà els resultats.» Doncs què hem de fer? «Jo vull que guanyi l'esquerra, però no aquesta esquerra; n'hem de crear una altra de nova.» Quanta, quanta feina, i això que unes pancartes diuen: «No tenim quatre mans.»