Quina relació tenen els ases amb el paper? En principi, cap, però des que en Jordi Torrent de Sastres Paperers es va posar a experimentar, aprofitant les setmanes de poca activitat de la pandèmia, sí que hi ha un vincle: de femtes de burro, aquest taller banyolí en fa paper. I està tenint una bona sortida entre els seus clients habituals, que solen ser sobretot botigues especialitzades en belles arts, principalment de Catalunya, però també de París i Bèlgica. No és millor ni pitjor que els altres papers que elaboren, un a un, aquests artesans situats a l’antiga Farga d’Aram, i, si exceptuem el seu to gris marronós i alguna petita resta vegetal, no té cap tret distintiu. “I no, no fa pudor”, s’avança a dir-nos Torrent, tot rient, perquè és el que li pregunta gairebé tothom. “El primer que fa la gent és olorar-los”, hi afegeix.

Inspirat en un paper elaborat a partir de femta d’elefant (sí, existeix), Torrent va aprofitar la seva amistat amb la família Bosch, impulsors de la recuperació de l’ase de raça catalana (el de la panxa blanca), i els va proposar l’ús de les caques dels seus exemplars de Can Serrallonga de Camós com a matèria primera. L’artesà les recull després que hagin estat uns dies airejades i les introdueix al circuit de l’elaboració del paper com faria amb les altres matèries amb què treballen. “Els àcids gàstrics de la digestió ajuden a aïllar la cel·lulosa”, indica. Un cop realitzada una neteja bàsica per eliminar-ne materials com ara pedretes o palla que haguessin quedat enganxades, es desfibra la femta en una pileta, pas previ a la consecució de la polpa que formarà la massa final. Per obtenir 800 fulls DinA4 se’n necessiten uns 9 quilos. Paper de merda per a un temps de merda, diu l’eslògan de Dung Paper, que és com es comercialitza. Als paquets de fulls, el client hi troba una explicació sobre l’ase català, a tall d’homenatge o reivindicació. El disseny de l’embolcall, molt acurat, és d’ Anna Bosch , filla de Can Serrallonga.