Societat

Els germans dels pobles gironins

Cada cop hi ha més municipis de la demarcació que mantenen vincles oficials amb territoris d’arreu del món

La majoria són de caràcter cultural, tot i que hi ha agermanaments amb una finalitat solidària

Les noves prioritats econòmiques que, com arreu del país, tenen els ajuntaments de les comarques de Girona per fer front a les conseqüències de la pandèmia no impedeixen el manteniment dels agermanaments amb municipis d’arreu del món, en força casos, en clau de solidaritat i cooperació. Fins i tot se n’han establert de nous, com és el cas de l’Ajuntament de Fontcoberta amb la comunitat Segundo Montes (El Salvador), per ajudar en un projecte educatiu de l’ONG Banyoles Solidària.

Raons de tota mena

Difícilment trobarem un municipi mitjà o gran gironí que no estigui agermanat. La majoria d’aquestes relacions institucionals tenen un caràcter lúdic i cultural i solen basar-se en lligams històrics i socials. Els processos migratoris en són uns. Per exemple, la Bisbal, Llagostera, Blanes i Palamós estan agermanats, respectivament, amb Cuevas Bajas (Màlaga), Almedinilla (Còrdova), Ardales (Màlaga) i l’Ametlla de Mar perquè una part significativa dels seus veïns provenen de l’arribada de molta gent d’aquests pobles per motius laborals, a mitjans del segle passat. També és històrica i social la raó de l’agermanament de les comarques del Ripollès i del Conflent, amb el qual es pretén recuperar els vincles ancestrals de dos territoris separats per una frontera estatal.

Un altre motiu per establir lligams és, simplement, el nom. Això passa amb Santa Coloma de Farners i Santa Coloma de Queralt (Segarra) o amb Cornellà del Terri i Cornellà del Bercol (Rosselló).

Es dona també el cas que l’agermanament entre ciutats es produeix arran de les bones relacions entre dues associacions. Per exemple, Palamós i la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück estan agermanades després d’uns anys en què els dos clubs de bàsquet locals fessin uns intercanvis.

Gent que uneix

Tenir un personatge famós en comú ha estat motiu suficient perquè Figueres estigui agermanat amb Saint Petersburg (Florida, EUA) i Alcalá la Real (Jaén). En el primer cas, el personatge és Salvador Dalí i el fet que a la ciutat nord-americana tinguin també un museu dedicat al pintor. I en el segon és Pep Ventura perquè el cèlebre músic empordanès en realitat va néixer en aquella població andalusa.

Sant Joan de les Abadesses està agermanat amb la ciutat mexicana de San Luis Potosí. La raó és l’himne del país americà: la partitura és del santjoanenc Jaume Nonó i la lletra, d’un fill de San Luis, Francisco González Bocanegra.D’altra banda, Santa Pau està agermanat amb Licodia Eubea (Sicília) perquè la família dels senyors del poble garrotxí va estar establerta en aquella illa durant un temps.

Casos singulars

El foraster que passa pel pont de Ferro d’Olot normalment s’estranya de veure-hi un moai, l’escultura sagrada de Rapa Nui (l’illa de Pasqua). Es tracta de la plasmació de l’agermanament entre la ciutat garrotxina i la de Hanga Roa, situada en aquella illa del Pacífic pertanyent a Xile. A banda que tots dos territoris són volcànics, el lligam prové dels contactes que va fer a Rapa Nui l’activista cultural Antoni Pujador.

Per l’enorme distància que els separa, també crida l’atenció l’agermanament –en preparació– de la Vall de Bianya i la ciutat japonesa de Yoshino, centrat en l’intercanvi d’experiències en matèria de medi ambient i sostenibilitat. El nexe d’unió ha estat l’estudi d’arquitectes olotí RCR.

Solidaritat

Un dels agermanaments de tipus cooperatiu pioner és el d’Arbúcies amb Palacagüina (Nicaragua), establert el 1986. Per la seva banda, la ciutat de Girona –agermanada en clau cultural amb Albi (Occitània) i Reggio de l’Emília (Itàlia)– manté l’agermanament de tipus solidari i de cooperació amb Bluefields (Nicaragua) i Farsia (campament sahrauí a Algèria). El primer ve del 1987 i el segon del 1995, i inclou la participació en projectes d’ONG. En el cas dels nord-africans, l’entitat implicada és l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí (Acaps) i l’ajuda se sol centrar en educació i sanitat, explica Montse Fiol, d’Acaps. També forma part de l’agermanament la popular estada de mainada dels campaments al nostre país, anul·lada l’any passat i aquest per culpa de la pandèmia.

Un projecte gironí per ajudar dones pageses al Senegal

No només a través d’agermanaments oficials els ajuntaments gironins ajuden comunitats d’arreu del món. Precisament el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament ha iniciat una campanya per posar en relleu les iniciatives municipals de solidaritat amb països pobres i, especialment, els projectes dirigits a millorar la situació que hi pateixen les dones. N’hi ha una que s’està desplegant a Casamance, al Senegal, a la qual està estretament vinculat l’Ajuntament de Girona. S’anomena Articulació d’una xarxa de perímetres agrícoles a la Casamance, en base a la sobirania alimentària i el ple exercici del dret de les dones. Consisteix –expliquen al consistori– a reforçar la capacitat productiva de les dones en matèria d’agroecologia. Això es vol aconseguir posant en marxa comunitats autogestionades per facilitar l’accés al crèdit; fent que les dones siguin autònomes i tinguin accés a la terra i als mitjans de producció, i formant-les en drets econòmics, polítics i socials que els corresponen. La construcció d’horts comunitaris és un dels resultats visibles. El projecte va començar el juliol del 2018 i s’està desenvolupant en dues fases. A finals de l’any passat va començar la segona, que s’hauria d’acabar a mitjans de desembre d’aquest any, segons informa el fons. Al final s’hauran construït 16 horts comunitaris. En total, el pressupost és de 213.000 euros, coberts amb recursos d’ajuntaments, entre altres fonts.

El consistori gironí té establert un conveni amb el Fons Català que, a banda de la quota, inclou destinar cada any 20.000 euros a projectes de cooperació internacional. Per a aquest ajuntament, el projecte de Casamance és molt important, afirma Gemma Solés, tècnica municipal de cooperació. En aquesta regió –explica– hi ha un conflicte amb el govern que des de la dècada de 1980 ha generat uns cinc mil morts i uns seixanta mil desplaçats. Tot i ser molt rica en recursos naturals, és una zona molt empobrida en què les feines agrícoles les fan sobretot les dones. A la manca de recursos –assenyala Solés–, ara s’hi ha afegit la pèrdua dels ingressos procedents de familiars establerts a Europa o als EUA, ja que arran de la Covid molts senegalesos que hi han emigrat hi han perdut la feina.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.