Lucía i Daniel, els favorits a Espanya

La utopia de l'Espanya plural no existeix ni tan sols en el rànquing de noms, especialment en les preferències a l'hora d'escollir el de nena. Les comptades excepcions són el País Basc i Navarra, Ceuta i Melilla i, en menor mesura, Catalunya i les Illes Balears. Lucía i Daniel són els noms preferits pels progenitors espanyols. Completen el Top3 Paula i María i, pel que fa als nens, Alejandro i Pablo. Un rànquing que es repeteix a Andalusia, les Canàries i Extremadura. De vegades, això sí, en diferent ordre. Si només agafem les onomàstiques que encapçalen la llista, Lucía i Daniel ocupen el Top 1 a Madrid, les dues Castelles i Aragó. Daniel també s'erigeix en el nom masculí més posat a Cantàbria i les Canàries. La preferència per Lucía és líder a Galícia i Extremadura.

A Cantàbria, les Canàries, el País València i Astúries es dóna un fenomen curiós: el nom més posat és el mateix en nens i nenes (Daniel/Daniela, Pablo/Paula).

Pel que fa a les peculiaritats territorials, perden pes a favor d'uns gustos més globalitzats. Tot i això, a Astúries noms com Pelayo encara són al Top 10. A Andalusia, Manuel, Antonio i Carmen continuen ben situats en el rànquing. En canvi, Rocío cau de la llista. Tampoc apareix Aina a les Balears. A les illes, el Top 3 de nenes és el mateix que l'espanyol però en diferent ordre. En canvi, les tres onomàstiques masculines líders són en català: Marc, Joan i Pau. A Catalunya, passa un fet similar, el Top 10 de nens només inclou un nom que és igual en català que en castellà (David), però el rànquing de nenes té sis coincidències amb l'estatal. El País Basc marca la diferència i, per exemple, en la classificació masculina no hi ha cap nom que no sigui basc.

A Ceuta i Melilla, els noms musulmans van a l'alça i els primers en castellà apareixen per la cua dels deu millors classificats. Qüestions d'índex de natalitat.