Societat

La contra

Víctimes de 1938 sota els molins

A sobre mateix dels camps on encara jauen restes humanes que no han estat retirades hi ha una implantació massiva de centrals eòliques

Diumenge passat, a Gandesa, amb les primeres autoritats del Memorial Democràtic de la Generalitat i els responsables de la Xarxa d'Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe), va celebrar-se un acte multitudinari de record –unes tres mil persones– als milers i milers de soldats morts als camps de batalla de la Terra Alta. L'emoció fou alta, tanta com el nom de la comarca. Havien passat més de setanta anys d'aquella carnisseria, durant els quals els nois de la quinta del biberó van quedar somiant eternament, eternament oblidats, pels vessants dels turons de Corbera, la Fatarella o Vilalba, enmig dels camps llaurats pels supervivents, probablement familiars dels que estaven colgats arran de terra. Al costat de la lògica emoció de tants familiars de les víctimes d'aquella heroica però finalment inútil resistència que fou aquell escorxador de les vores de l'Ebre, es manifestà la indignació (solidària amb els familiars congregats) d'una gent d'aquest mateix territori, reunida en la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, en veure, novament, que les institucions i alts càrrecs que formen el Memorial callen com a muts que no són davant l'atemptat que suposa, per sobre mateix dels camps on encara jauen restes humanes que no han estat retirades, la implantació massiva de centrals eòliques en aquests mateixos espais de la batalla, una àrea geogràfica sagrada per tot el que suposà, que són els primers que s'haurien d'haver preservat (atenent la Memòria dels Llocs, com es fa arreu d'Europa), si no haguessin prioritzat, totes les forces polítiques (començant per les que han governat darrerament), els interessos privats de les companyies d'electricitat eòlica. Aquesta comèdia de la instal·lació massiva –i massivament desproporcionada– de parcs eòlics a les comarques rurals (amb una crisi agrària tremenda de la qual es parla poc) ja fa deu anys que s'arrossega, i si en l'època de CiU van voler-se implantar al capdamunt de muntanyes d'alta simbologia (Montsant, els Ports...), darrerament, els governs i alguns ajuntaments, justament d'esquerres, que han fet de la memòria el banderí per recuperar la tràgica història passada, no han trobat cap impediment per facilitar amb safata a les empreses les condicions per a aquestes implantacions (“interès general”, expropiacions forçoses...), justament a l'àrea més conflictiva de la batalla de l'Ebre, aquella en què, exceptuant els llocs abruptes de les serres de Cavalls i Pàndols, més acusadorament delata la brutalitat del que succeí. Colgats pels exèrcits de Franco, Hitler i Mussolini, els milers de soldats, plorats amb tanta raó diumenge a Gandesa, no han quedat del tot rescatats. Ara els cauen damunt pesades lloses de formigó, construïdes –diuen els del Memorial– per fer possible una energia sostenible, que serà exportada quilòmetres enllà sense resoldre el problema dels d'aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.