Tardor a la platja
Un passeig per la platja de l'espai natural dels Muntanyans, al cor de la Costa Daurada
-
La ruta està plena de passeres que cal utilitzar per evitar malmetre les dunes. FERRAN AGUILAR - PMT TORREDEMBARRA. -
Mapa de la ruta. -
El Gorg, els salats, la Murtra... són algunes de les maresmes dels Muntanyans. FERRAN AGUILAR - PMT TORREDEMBARRA. -
Lliri de mar. FERRAN AGUILAR - PMT TORREDEMBARRA. -
Els Muntanyans ofereixen repòs a les aus migratòries. XAVIER JURIO F. AGUILAR - PMT TORREDEMBARRA. -
Mapa de situació.
Tot i que els boscos pintats de tardor conviden a passejar-hi, no cal oblidar el plaer de caminar vora la mar sense l'ofec d'un sol poderós, sense les intenses olors dels bronzejadors ni crits que apaguen la remor de les ones.
Aquesta ruta transcorre pels Muntanyans, un espai d'interès natural als termes municipals de Torredembarra i Creixell que conserva ecosistemes, sobretot dunes i maresmes, pràcticament perduts a la resta de costa catalana. Per això, abans de començar a passejar, cal estar atents a les normes de comportament de l'espai. Per exemple, no trepitjar les dunes i caminar sempre per les passeres, per evitar malmetre-les, tampoc s'ha de donar menjar als ànecs o als altres ocells, perquè es modifica la química de les aigües dels estanys, ni passejar-hi amb gossos, ni entrar-hi amb bicicletes...
Entre la sorra i l'aigua
La ruta surt de Cal Bofill (1), i cal caminar vora la mar en direcció a Barcelona. A l'esquerra queda el Club Marítim i tot seguit, el revolt del pont que porta cap a l'antic barri de Clarà, on comença la zona de dunes. Endavant, en la mateixa direcció, es veu un tronc de senyalització, cal endinsar-se en direcció a la via del tren i s'arriba a un pontet que separa l'estany del Sol (15), a mà esquerra, i l'estany de Clarà (16), a mà dreta. Entre aquests estanys i les dunes es pot observar l'ecosistema entremig de les jonqueres. Tot seguit, cal retornar a la platja i seguir en direcció a Barcelona. A uns 165 metres, un altre tronc indica un nou accés. S'hi arriba caminant de manera perpendicular a la via del tren. A mà esquerra hi ha unes dunes de poca alçada i a mà dreta unes de més grans. Ara cal tornar a vora mar i continuar caminant, com abans, en direcció nord. A uns 700 m a mà esquerra, es poden veure uns pins anomenats popularment de Cal Valent o de Creixell, (19) tot i que són al terme municipal de Torredembarra. Just al davant dels pins s'observen dunes amb diversos graus d'erosió natural i artificial. Despullades, acaben mostrant les arrels fixadores d'aquests magatzems de sorra. Cada cop que hi ha un temporal de mar, en lloc d'endur-se la sorra de la platja, s'endú la de les dunes. De nou, cal seguir caminant fins a l'alçada d'un tronc senyalitzador, que porta fins a l'estany del Saler per una passera (17). Allí s'hi poden observar ocells aquàtics de diverses espècies com ara les polles d'aigua (Gallinula chloropus), les fotges (Fulica atra) i fins i tot algun flamenc (Phoenicopterus ruber). Des d'aquest punt es torna pel costat de la mar fins davant de Cal Bofill en un passeig que permet, especialment a l'hivern, estar a l'aguait d'ocells marins com gavines i gavians (Larus sp.) de diferents menes, baldrigues (Puffinus sp.), corbs marins (Phalacrocorax sp.) i fins i tot xatracs (Sterna sp.) i mascarells (Sula bassana) fent picats espectaculars sobre l'aigua.
