la crònica
I per què no hi posen dones?
La màxima aspiració del feminisme més lúcid i no dogmàtic és situar una dona inepta, inútil, estúpida i incompetent en el lloc d'un home inepte, inútil, estúpid i incompetent. De fet, la política és plena d'homes ineptes, inútils, estúpids i incompetents i, per regla general, no se'ls qüestiona, cosa que no sol passar amb les dones. I a més, n'hi ha que tenen la barra de dir que no troben cap dona capacitada per al càrrec, quan, precisament, alguns dels homes que hi han col·locat no han demostrat res més enllà de la mediocritat.
El ple de la Diputació de Girona va aprovar ahir el nomenament de divuit dels seus trenta-sis representants en l'assemblea general de Caixa Girona. En aquesta llista de divuit, només hi ha dues dones. Núria Gómez, d'Unió Democràtica, i Ruth Rosique, del PSC, se sumaran a Zoila Riera, de CDC. Per tant, tres dones, de trenta-sis. És a dir, el 8,33 per cent.
Em costa d'entendre la tria que han fet els partits. No estic gens a favor de la paritat, perquè crec en els mèrits objectius, en la justícia social: si el currículum de deu dones és millor que el de deu homes, endavant. Sabeu per què ho dic? Perquè conec unes quantes dones molt més capacitades que la majoria dels trenta-tres homes que la Diputació envia a Caixa Girona.
Que l'elecció es faci tal com va concloure el primer congrés Dona i Municipi, d'aquest divendres al Palau de Fires de Girona: «Des d'una nova cultura més justa, donant valor al talent femení i objectivant els mèrits de les dones.»
Vet aquí, connotacions polítiques a part, hauria estat un gran pas endavant si, Marina Geli, consellera de Salut i presidenta del PSC de les comarques gironines, hagués estat el relleu d'Arcadi Calzada, com es va dir fa uns mesos; també hi va haver rumors que assenyalaven per al càrrec Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i primer secretari dels socialistes gironins. Però ara resulta que, en el supòsit que el president hagi de ser algú dels divuit designats ahir, les travesses no preveuen que cap aspirant a la presidència de la Caixa Girona sigui una dona. Ni de bon tros!
Per què als partits els ha tornat a aflorar aquell masclisme desconfiat? Perquè no hi ha cap llei que els obligui. «Tira milles. Ara sí que perdrem el temps buscant dones!»
Pla d'igualtat a la Diputació
Paradoxalment, el ple de la Diputació de Girona va aprovar ahir l'inici dels tràmits necessaris per a la realització del pla d'igualtat de la Diputació de Girona. Fixeu-vos què diu el preàmbul: «Les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral, i amb aquesta finalitat hauran d'adoptar mesures adreçades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes. Les dones no són les úniques beneficiàries d'un pla d'igualtat. Un pla d'igualtat és un pla transversal que es dirigeix tant a homes com a dones, amb una intenció clara i definida: potenciar la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.» I ara tots junts, compto a tres: Ha, ha, ha!
Per insistir en aquesta paradoxa, cal dir que, el punt quart del ple va ser el del nomenament dels representants de la Diputació a Caixa Girona i que el punt catorzè va ser el del pla d'igualtat. Així, tranquils!, no hi ha contradiccions, a banda que el pla d'igualtat encara no existeix. Uf!
D'aquí a tres anys, el ple de la Diputació de Girona haurà d'aprovar la renovació dels altres 18 consellers que envia a l'assemblea general de Caixa Girona. Hi haurà pla d'igualtat d'oportunitats. I ja ho sentirem a dir.
