tarragona
Troben tombes d'antics arquebisbes
Són els primers resultats de les noves excavacions a la catedral de Tarragona, que s'allargaran durant un mes
Els primers resultats han permès localitzar a la nau central les caixes sepulcrals d'alguns arquebisbes, les despulles dels quals ja es van traslladar el 1963 al presbiteri. A més, s'intueix que aquestes caixes podrien estar situades sobre una part del temple d'August. També a l'absis s'hi ha trobat la rasa i la banqueta de fonamentació utilitzades. Els treballs s'han planificat en dos sectors: les prospeccions a la nau central, a tocar del presbiteri, un espai que està situat a l'eix axial de la catedral i del que hauria estat el temple romà, i les prospeccions a l'absis, aprofitant un sector on el paviment opus sectile medieval està afectat i pavimentat per un enllosat de pedra posterior. A la nau central es pretén conèixer les restes de fonamentació del temple d'August i comprovar l'existència de construccions i ocupacions de l'època visigòtica que ajudin a entendre el procés de transformació de la catedral entre els segles V i XII, quan es va iniciar la construcció medieval.
Fa quatre anys
El 2007 es van dur a terme unes intenses prospeccions geofísiques a la catedral per poder documentar les evidències que el temple d'August, un important temple pagà construït al segle I dC per retre culte a l'emperador, és sota la catedral. L'estiu passat es va fer una primera fase d'excavacions arqueològiques, aprofitant les obres que s'estan fent a la catedral, que van servir per constatar la conservació de la plataforma de fonamentació del temple just a sobre del que havia estat l'eix axial de la gran plaça romana de la ciutat i que va servir, en l'època medieval, d'eix de simetria de la catedral de Tarragona.
Sense visites
Mentre durin les excavacions, la catedral estarà tancada a les visites. Així, es fa cas dels suggeriments del capítol, el qual seguia les recomanacions de l'empresa que fa la restauració del temple, Urcotex, que havia deixat clar que, mentre duressin els treballs, la millor solució seria que no hi entressin visitants. Tot i això, l'Arquebisbat va deixar clar que no hi ha hagut cap malentès amb el Ministeri de Cultura, que paral·lelament, a través de l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya, havia editat díptics promocionals de les visites guiades els caps de setmana de juliol i agost. “El ministeri no estava assabentat que la catedral es tancaria. El que ha faltat ha estat comunicació entre l'empresa i el ministeri, i tampoc no hi ha hagut cap enfrontament entre l'Arquebisbat i el que la premsa ha anomenat l'Estat”, va explicar Antoni Martínez Subías, canonge curador del patrimoni artístic i documental del capítol i la catedral.
