De postal
Al bell mig del bosc, el petit poble d'Espinelves convida a preparar el Nadal
La Fira de l'Avet portarà de nou el brogit als carrers d'Espinelves. Durant l'any, en aquest petit poblet rodejat de natura hi viuen un centenar de veïns que gaudeixen d'un entorn i un poble de postal. Les cases i els carrers empedrats envolten un dels tresors del municipi: l'església de Sant Vicenç. Es tracta d'un temple romànic que es va començar a bastir al segle XI. L'església està situada al capdamunt del poble i el campanar, una torre de planta quadrada, en té prou amb tres pisos per alçar-se sobre les cases i caracteritzar la fesomia d'Espinelves. A l'interior del temple s'hi conserva el portal primitiu, una talla del segle XV de la Mare de Déu del Roser i la reproducció del retaule del pintor Mestre d'Espinelves, l'original del qual també data del segle XV i que en l'actualitat és al Museu Episcopal de Vic.
Els boscos
Si el poble és bonic, l'entorn encara li'n fa més. Situat entre els massissos del Montseny i les Guilleries, el nucli està envoltat de boscos mediterranis i eurosiberians. El terme és accidentat, amb nombrosos turons i la vall solcada per rieres d'aigües netes. En aquesta àrea la silvicultura ha estat un recurs econòmic important i aquesta activitat ha acabat configurant un entramat de diferents boscos, des de castanyers fins a alzineres, arbredes de coníferes... Precisament a Espinelves, a finals del segle XIX, el botànic Marià Masferrer, de la masia Masjoan, va començar a plantar coníferes d'altres indrets. Pels volts del 1960, un altre membre de la família, Jesús Masferrer Torrent, va iniciar el conreu dels avets com a arbre de Nadal. En l'actualitat, en aquesta zona es conreen la major part dels avets que es compren per Nadal a Catalunya i també en altres mercats de l'Estat. El president del Patronat de la Fira de l'Avet, Jordi Geli, explica el procés de producció: “S'extreuen els pinyons de les pinyes per fer el planter. Als tres anys aquests arbres es planten individualment al camp a uns vuitanta centímetres l'un de l'altre. Depèn de la varietat, però després de tres o quatre anys més ja estaran a punt per poder-se vendre.” Durant la fira es projectarà un audiovisual que mostra tot aquest procés. Els visitants podran escollir el seu arbre de Nadal en la desena de parades repartides pel poble. Els arbres s'entreguen amb pa de terra i les arrels a dintre, perquè així es mantenen millor i aquells que ho desitgin poden intentar de replantar-los. “Es tracta d'un consum ecològic”, defensa Jordi Geli, “perquè durant els set o vuit anys que els avets han estat al camp han sigut una fàbrica d'oxigen i després es convertiran en biomassa, a diferència dels arbres de plàstic”. Els organitzadors calculen que de cada cent persones que visiten la fira, una compra un avet. Enguany els preus oscil·laran entre els 15 i els 30 euros.
Per a les festes
PER ARRIBAR-HI
DADES D'INTERÈS
Els més grans
M.J.R.A Espinelves es pot visitar la major concentració d'arbres monumentals de Catalunya, inclòs l'avet més alt del país. L'arbreda, amb 58 espècies diferents de coníferes, algunes de les quals superen els 40 metres d'alçada, està situada a la finca de Masjoan, una masia propietat de la família Masferrer des del 1710. L'espai també acull un conjunt de sequoies que s'alcen fins als 45 metres. El diàmetre de la més alta supera els 200 cm. El principal impulsor de l'arborètum va ser el naturalista i botànic Marià Masferrer Rierola (1856-1923). L'arborètum es pot visitar en un recorregut d'una mitja hora que permet observar les espècies més destacades, entre les quals hi ha exemplars catalogats com a monumentals per la Generalitat. A més, cal comentar que, després de la introducció cap al 1960 d'una gran varietat d'arbres, es va produir una hibridació natural que va donar lloc a una nova espècie: l'Abies masjoanis o avet de Masjoan.
